fordisme

“Així fou com l'artista va encarrilar la seva vida sobre les vies per on fluïa l'energia americana.  Els obrers feien vagues i morien,  però als carrers de les ciutats,  un emprenedor podia coure patates dolces en una galleda de brases de carbó i vendre-les per un o dos penics. Un músic de carrer simpàtic podia aconseguir que li omplissin el barret de monedes.  Serafí,  el del violí, impertèrrit davant la neu,  es tallava les puntes dels guants i tocava sota les finestres il·luminades de les mansions.  Frank, el noi dels encàrrecs,  mantenia els ulls ben oberts per si passava un cavall desbocat amb la filia d'un corredor de Wall Street. Per tot el continent,  els comerciants premien les grans tecles rodones de les caixes registradores. Tothom valorava la possibilitat de repetir els esdeveniments comercials.  Cada ciutat tenia la seva font de gelats de soda construïda en marbre belga.  Parker,  el dentista sense dolor,  s'anunciava a tot arreu per acabar amb el mal de queixal. A Highland Park,  Michigan, el primer automòbil del model T fabricat sobre una cadena de muntatge,  va baixar pel pendent amb una sacsejada i es va aturar a l’herba sota el cel seré.  Era negre i desmanegat i quedava molt aixecat del terra.  El seu inventor se'l mirava a certa distancia.  Duia el barret fort una mica tombat cap enrere.  Mastegava un bri de palla. Amb la mà esquerra sostenia un rellotge de butxaca.  Aquell home, que donava feina a molts obrers,  un bon nombre dels quals eren nascuts a l'estranger,  creia des de feia molt de temps que la majoria d'éssers humans eren massa rucs per guanyar-se bé la vida. Havia concebut la idea de reduir totes les operacions que es realitzaven en el muntatge d’automòbils als seus passos mes simples,  de tal manera que qualsevol pallús les pogués dur a terme.  En comptes d'agafar un home i fer-li aprendre el centenar llarg de tasques necessàries per a la fabricació d'un cotxe i tenir-lo caminant d'aquí cap allà a la recerca de les diverses peces en un magatzem general,  per què no fer que es quedes al seu lloc i s'encarregués d'una única tasca una vegada i una altra,  i que fossin les mateixes peces les que li anessin passant pel davant sobre una cinta en moviment? Així no caldria posar a prova la capacitat mental del treballador. El que posi el cargol no serà el mateix que el que posi la femella,  havia aclarit l'inventor als seus associats. I el que posi la femella, no serà el que després la collarà.  Tenia una gran facilitat de paraula.  La inspiració li havia vingut d'una visita a un negoci d'embalatge de carn de vedella:  les vaques es balancejaven per tota la planta penjades l’eslingues subjectes a uns cables elevats. Amb la llengua,  va moure el bri de palla d'un extrem a l’altre de la boca. Es va tornar a mirar el rellotge. Bona part del seu talent consistia a fer creure als seus executius i competidors que no era tan agut com ells. Va pentinar l’herba amb la punta de la sabata. Exactament sis minuts després que el primer cotxe hagues rodolat per la rampa, un altre cotxe, idèntic, va aparèixer al capdamunt de la rampa i va quedar-se un instant apuntant vers el sol del matí fred; després va rodolar avall i va impactar amb la part posterior del primer cotxe.”

Ragtime

E.L. Doctorow

Traducció de Maria Iniesta i Agulló

Edicions de 1984

Pàg. 118-119

El fordisme es refereix a la forma d'organitzar el treball establert per l'industrial nord-americà Henry Ford (1863-1947) en les seves fàbriques d'automòbils de Detroit, incloent la producció del Model T, negre, a partir de 1907.

Inspirat pel treball de Frederick Winslow Taylor (1856-1915) a l'Organització Científica del Treball, el fordisme es basa en l'estandardització dels productes i components per a la producció en grans lots. El treball sobre les línies de muntatge (anomenada línia de treball) que resulta de la divisió vertical i horitzontal de treball i la seva fragmentació i l'augment en el poder adquisitiu dels treballadors. Fet necessari per compensar la pèrdua d'interès dels treballadors en tasques repetitives i possibles guanys de productivitat, estimula la demanda de béns, aplanant el camí per al consum massiu.

La contrapartida de l'augment de la productivitat i l'augment del consum ha estat una pèrdua d'habilitats en la força de treball que es torna repetitiva i monòtona. El fordisme també ha demostrat els seus límits per satisfer les necessitats de diversificació de la producció.

Per generalització, el Fordisme designa el funcionament del capitalisme industrial que va prevaler en els països occidentals durant el "Trenta Gloriós" (1945-1975) on l'augment de la producció va estar estretament relacionat amb l'augment dels salaris i on els beneficis es van generar amb marges baixos però amb grans quantitats venudes en un mercat principalment domèstic.