“En aquella època,
Jacob Riis, reporter de premsa i reformador incansable, va escriure sobre la necessitat d'habitatge per
als pobres. A cada habitació hi vivia
massa gent. No hi havia condicions de
salubritat. Els carrers feien pudor de merda.
Les criatures es morien de simples
refredats i d'erupcions lleus. Es morien en llitets fets amb dues cadires de
cuina juntes. Es morien a terra. Molta gent creia que la brutícia, la fam i
les malalties eren el càstig que rebien els immigrants per culpa de la seva degeneració moral. Però Riis creia en els conductes per a la ventilació. Els celoberts, la llum i l’aire, portarien salut. Es dedicava a anar pertot arreu pujant per
escales fosques, trucant a les portes i fent fotografies instantànies de famílies indigents a les seves llars. Aixecava
enlaire l’aparell del flaix, posava el
cap dessota la lona i feia esclatar una fotografia. Quan
ell marxava, la família, sense gosar
moure's, es quedava en la mateixa posició en què els havia
fotografiat. Esperaven que els
canviaria la vida. Esperaven que els transformaria. Riis feia mapes plens de colors amb les ètnies de
Manhattan . El gris apagat era per als
jueus -el color que preferien, assegurava
ell. El vermell era per als italians
de pell bruna. El blau per als alemanys estalviadors. El negre per als africans. El verd per als irlandeses. I el groc per als xinesos nets i polits com gats, als quals
s'assemblaven fins i tot en l'astúcia cruel i en la fúria salvatge si se'ls
empipava. Afegiu-hi espurnes de colors
per als finesos, els àrabs, els grecs i altres, i obtindreu un cobrellit de bogeria, cridava Riis, un cobrellit de boja humanitat!”
Ragtime
E.L. Doctorow
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1984
Pàg. 26
Jacob August Riis
va ser un foto-periodista i reformador social. Nascut a Ribe, Dinamarca, el 1849, va ser cèlebre per utilitzar la fotografia
per denunciar les condicions de vida dels menys afortunats de la ciutat de Nova
York. Riis va contribuir a la
construcció d'un model d'habitatge subsidiat a la ciutat amb l'ajuda del
filantrop Lawrence Veiller. A més va ser
un dels primers fotògrafs a utilitzar el flaix i, per això, està considerat un dels pioners de la
fotografia.
"Fa molt de temps, ... algú va dir que" una
meitat del món no sap com viu l'altra meitat. "... No ho sap perquè no es
preocupa ... fins que algun ultratge flagrant de la decència i la salut de la
comunitat li desperta una indignació sorollosa però efímera. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada