17 de des. 2017

jacob riis


“En aquella època,  Jacob Riis,  reporter de premsa i refor­mador incansable,  va escriure sobre la necessitat d'habitatge per als pobres.  A cada habitació hi vivia massa gent. No hi havia condicions de salubritat.  Els carrers feien pudor de merda.  Les criatures es morien de simples refredats i d'erupcions lleus.  Es morien en llitets fets amb dues cadires de cuina juntes.  Es morien a terra.  Molta gent creia que la brutícia,  la fam i les malalties eren el càstig que rebien els immigrants per culpa de la seva degeneració moral.  Però Riis creia en els conductes per a la ventilació.  Els celoberts,  la llum i l’aire,  portarien salut.  Es dedicava a anar pertot arreu pujant per escales fosques, trucant a les portes i fent fotografies instantànies de famílies indigents a les seves llars. Aixecava enlaire l’aparell del flaix,  posava el cap dessota la lona i feia esclatar una fotografia.  Quan ell marxava,  la família, sense gosar moure's,  es quedava en la mateixa posició en què els havia fotografiat. Esperaven que els canviaria la vida. Esperaven que els transformaria. Riis feia mapes plens de colors amb les ètnies de Manhattan . El gris apagat era per als jueus -el color que preferien,  assegurava ell. El vermell era per als italians de pell bruna.  El blau per als alemanys estalviadors.  El negre per als africans.  El verd per als irlandeses. I el groc  per als xinesos nets i polits com gats,  als quals s'assemblaven fins i tot en l'astúcia cruel i en la fúria salvatge si se'ls empipava.  Afegiu-hi espurnes de colors per als finesos,  els àrabs,  els grecs i altres,  i obtindreu un cobrellit de bogeria,  cridava Riis,  un cobrellit de boja humanitat!”

Ragtime
E.L. Doctorow
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1984
Pàg. 26




Jacob August Riis va ser un foto-periodista i reformador social. Nascut a Ribe,  Dinamarca,  el 1849, va ser cèlebre per utilitzar la fotografia per denunciar les condicions de vida dels menys afortunats de la ciutat de Nova York.  Riis va contribuir a la construcció d'un model d'habitatge subsidiat a la ciutat amb l'ajuda del filantrop Lawrence Veiller.  A més va ser un dels primers fotògrafs a utilitzar el flaix i,  per això,  està considerat un dels pioners de la fotografia.



"Fa molt de temps, ... algú va dir que" una meitat del món no sap com viu l'altra meitat. "... No ho sap perquè no es preocupa ... fins que algun ultratge flagrant de la decència i la salut de la comunitat li desperta una indignació sorollosa però efímera. "




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada