literatura infantil

Alguns dels primers exemples de literatura infantil del segle XX van ser: Peter Pan (1904), de James M. Barrie, un dels contes més famosos, que narra la història del nen etern,  que no vol créixer,  parla amb els animals,  escolta els elfs que viuen al parc i coneix el món secret que s'amaga després de la realitat; i El meravellós viatge de Nils Holgersson a través de Suècia, de l'autora sueca Selma Lagerlöf, premi Nobel de Literatura, que va ser publicat en dues parts (1906-1907).  A principis de segle,  a Anglaterra,  es van publicar tres llibres importants: El vent en els salzes (1908), de Kenneth Grahame, un esplèndid llibre sobre la naturalesa,  que descriu la vida d'alguns animals a la riba d'un riu;  Winnie, the Pooh (Winnie de Puh, 1927), d'A A. Milne, que tracta la relació tradicional entre un nen i el seu osset de pelfa d'una manera enginyosa i plena de sensibilitat; i El doctor Dolittle i els seus animals, d'Hugh Lofting, sèrie de novel·les protagonitzades per un metge que cura els animals mentre viu les més absurdes i emocionants aventures. Al llarg d'aquest segle van ser sorgint personatges literaris que van connectar ràpidament amb el públic infantil i es convertirien en protagonistes de llargues sèries de llibres, com Els Mumins, de la finlandesa Tove Jansson, éssers fantàstics i minúsculs que actuen de forma alegre i esbojarrada; Pippi Langtrump (1945), d'Astrid Lindgren, una de les heroïnes moderns de la literatura infantil: la nena lliure, generosa i que mai s'avorreix. Mary Poppins (1934), de Pamela Travers,  primer títol de la sèrie que narrava les experiències d'una família amb cinc fills a cura d'una peculiar institutriu.

A Catalunya aparegueren les primeres manifestacions importants de la literatura infantil, a través de les adaptacions de les faules clàssiques ( les faules d'Isop foren una de les lectures de capçalera de moltes llars catalanes), reculls de rondalles populars i les obres d'alguns autors de l'època, com  Francesc Pelagi i Briz que el 1865 publicà Lo llibre dels Àngels i més tard Lo llibre dels nois (1871),  T. Thos i Codina, que l'any 1866 publicà Lo llibre de la infantesa. Rondallari català, que s'inspira o adapta les rondalles populars o Frederic Soler, que l'any 1867 publicà els poemes de Cuentos de la Vora del Foch i Cuentos de l'avi, on una vegada més la literatura popular es converteix en la font de la literatura culta. La finalitat instructiva i moralitzant era ben present en la majoria d'aquestes obres. Un llibre a destacar per la seva relativa raresa fou, uns anys més tard, Jocs i joguines. Records de la infantesa (1893), de Eduard Vidal i Valenciano, on rememora i explica diverses anècdotes, a què jugava quan era petit i algunes de les seves joguines, ja desaparegudes en el moment de l'edició de l'obra.

De totes maneres, la producció en català era pobra i els nens no tenien altra opció que llegir sovint en castellà, encara que en alguns casos es tractés de l'obra d'autors catalans, com l'innovador Cuentos vivos d'Apel·les Mestres. Aquesta situació canvià radicalment anys més tard, amb l’obra d’escriptors com Prudenci Bertrana, Salvat-Papasseit, Carner, Riba, Carles Soldevila, etc., que van escriure llibres per a infants o col·laborar en revistes infantils com "En Patufet" (1904- 1938), "La Rondalla del Dijous" (1909, 1924), "La Mainada" (1921-1923) o "Virolet" (1922-1930).