jeanette winterson, 1

 

    Coneixem a l'autora de la lectura del mes de desembre, Jeanette Winterson, amb les seves pròpies paraules:

    “Vaig néixer a Manchester, Anglaterra, filla d'una noia, Ann, que treballava com a maquinista a Marks & Spencer.

    Això va ser els dies en què el comtat de Lancashire encara era el motor de la indústria tèxtil del Regne Unit i les peces per a M&S es confeccionaven a la seva fàbrica de Manchester.

    Ann tenia setze o disset anys quan em va donar a llum, i es va decidir que l'adopció era el millor. Per mi i per a ella. He escrit sobre això, i sobre la meva trobada amb Ann molts anys després, a les meves memòries, Per què ser feliç quan podries ser normal?

    Em van adoptar John i Constance Winterson, que vivien a la propera ciutat industrial d'Accrington. El pare havia deixat l'escola als catorze anys i tenia problemes per llegir. Va ser un jove soldat al desembarcament del Dia D. La senyora Winterson era intel·ligent, però també es va veure obligada a deixar l'escola als catorze anys, malgrat haver guanyat una beca. A la seva família, les dones no eren partidàries de l'educació. Odiava no tenir educació i ser pobre. ​

    Els meus pares eren religiosos. Com a evangèlics pentecostals, creien que el meu destí era ser missionera. Va resultar que tenien raó, però d'una manera que no esperaven.

    Vivíem en una casa adossada de dues plantes (dues habitacions per pis), sense bany, però amb un vàter exterior i un cobert per al carbó.

    A casa nostra no hi havia llibres, excepte la Bíblia i alguns comentaris religiosos. La senyora Winterson llegia la Bíblia en veu alta cada dia, començant pel Gènesi i continuant fins a l'Apocalipsi. Seixanta-sis llibres en total, no està gens malament!

    Estic agraïda per la Bíblia: el llenguatge, la narrativa, les certeses, la sensació que el món és alhora cognoscible i completament misteriós. Així és com em sento avui dia.

    I és l´idioma de Shakespeare. La Bíblia del rei Jaume I, encarregada per Jaume I d'Anglaterra, utilitza la mateixa rica prosa, segura de si mateixa, poètica i poderosa que Shakespeare. Conèixer la Bíblia significava tenir una connexió amb l'idioma. Qualsevol treballador o treballadora que llegís la Bíblia no tenia problemes per llegir Shakespeare. Aquest fet va ser genial, em va donar un avantatge, em va donar una oportunitat. Volia dir que podia parlar amb fluïdesa més enllà dels desencaixos de la classe social i l'ambició. Podia fer servir paraules. D'una llar sense llibres, vaig rebre una classe d'idioma dues vegades al dia amarada de com funciona la llengua anglesa.

    Però vaig tenir sort en altres aspectes: vaig anar a una escola secundària per a nenes i em vaig adonar que valia la pena estudiar. No una educació utilitària dissenyada per buscar feina, sinó una vida mental més àmplia i profunda, que permetia que la ment es desenvolupés com a lloc de recerca, no com a mitjà per assolir una finalitat.

    No vaig tenir gaire afecte vers els meus pares, no era possible per a mi ni per a ells. Crec que ens confoníem i, en general, ens decebíem mútuament. Quan em vaig enamorar d'una altra noia (de la manera habitual i poc excepcional en què les noies s'enamoren d'altres noies), vaig haver de prendre una decisió: deixar la noia o anar-me'n de casa. Tenia setze anys i començava el batxillerat. Durant els dos anys següents em vaig mudar de banda a banda: en una tenda de campanya, a terra de les cases dels meus amics, a casa dels meus pares… Vaig trobar refugi en un Mini, va ser una bona experiència. Era el meu propi lloc privat. Tenia llibres i seguretat. Mai em vaig sentir fora de perill a casa.

    Sempre vaig tenir feines nocturnes i de cap de setmana: venia gelats, treballava als mercats, ajudava en una funerària i a la recepció de la biblioteca pública. Després d'acabar l'escola i abans d'anar a la universitat, vaig treballar en un hospital psiquiàtric durant un any, ajudant a cuidar els interns que estaven a la presó amb condemnes llargues, necessitava estalviar diners per anar-me'n!

    Em vaig escapar. Me'n vaig anar a estudiar literatura anglesa a la Universitat, al St Catherine's College, d'Oxford.

    Va ser un moment meravellós i aterridor. Em sentia fora de lloc. Vaig arribar fins allà en una furgoneta Morris 1000 de l'oficina de correus tan destrossada que no la podia apagar una vegada que el motor estava en marxa, per si no tornava a arrencar. Això significava que havia d'emplenar-la amb combustible amb el motor en marxa, de bidons amagats a la part del darrere, mentre estava aparcada al voral de l'autopista.

    Però va ser el començament de la meva vida.”

(...) continuarà