el descobriment

 

    Com ja vam comentar dissabte passat, la tercera sessió del Cinefòrum ha canviat de dates i tindrà lloc el divendres 14 de febrer. de 2025

    En aquesta sessió veurem la pel·lícula Jo, capità, del director italià Matteo Garrone, una cinta que aborda el drama de la immigració africana.

  Els companys  Fina i Juan Antonio han passat uns dies en un altre lloc de frontera i somnis trencats, aquesta és la crònica d'una trobada casual a l'illot de Lobos (Canàries), on va tenir lloc el passat dia 13 la vuitena espiral poètica en homenatge a Miguel de Unamuno (desterrat a la propera Fuerteventura del febrer al juny de 1924).

    Al Projecte Espiral la paraula final d'un poema és l'inici del poema següent. Cap dels poetes participants no coneix el text que precedeix, només la paraula final. El seu compromís queda establert en el moment que decideix quedar-se la paraula per iniciar la seva aportació i enviar-la un cop finalitzada.

    La materialització consisteix en una instal·lació amb els poetes formant una espiral i la lectura al lloc elegit, que canvia en cada edició. Amb els textos es publica un llibre.

“El descobriment de la Isla de Lobos"

per Fina

    Quan sembla que serà difícil que et sorprengui alguna de les coses que trobes pel camí, una inesperada trobada a la “Isla de Lobos” et fa redescobrir la il·lusió de les troballes inesperades…

T    an aviat com vam arribar a l’Illa amb el ferri procedent de Corralejo (Fuerteventura) vam veure un grup d’unes quince persones que volien fer-se una foto i allà estàvem nosaltres fent fotos al paisatge espectacular de l’illa, quan una de les noies em va preguntar si els podia fer la foto de grup…

    Un cop feta, s’apropa a mi i em va dir… “si esta tarde a partir de las ocho no tenéis nada que hacer acercaros a los Hornos de Cal de la Playa de Los Pozos de Puerto del Rosario porque hacemos un encuentro unos treinta y ocho poetas y escritores nacionales para celebrar la octava edición de ‘Espirales Poéticas del Mundo’ en homenaje a Miguel de Unamuno”.

    Jo vaig entendre que eren un grup com nosaltres que venien a homenatjar a Unamuno pel que li vaig dir… “que casualidad, nosotros también formamos parte de un grupo de lectura de Cerdanyola del Vallès, cerca de Barcelona que se llama Vespres Literaris y de vez en cuando hacemos salidas literarias haciendo el seguimiento de la vida de algunos autores…” aleshores em van tornar a dir que ells EREN ELS POETES I ESCRIPTORS, que de tant en tant feien aquet tipus de trobades…

    Suposo que la cara que havíem de fer Tonio i jo devia de ser tot un poema… Una de les noies es va quedar xerrant amb nosaltres mentre el grup anava marxant. Aquesta noia, Mª Jesús Alvarado ens va explicar que li havia cridat l’atenció el que menciones Cerdanyola, perquè hi havia viscut uns anys mentre estudiava Psicologia a la UAB i que el seu marit, Juan Ramón Tramunt també escriptor, va viure a Barcelona, va estudiar a la UAB on es van conèixer, es van casar i van viure un temps a Sabadell on van treballar en un institut d’alta complexitat i fins i tot ens va explicar l’anècdota de que després de 20 anys es van retrobar amb els alumnes dels quals havien estat professors…

    Després d’una agradable conversa ens vam acomiadar intercanviant els telèfons i amb la intenció de que si el dia ens ho permetia intentaríem anar a l’acte al què ens havien convidat.

    Així doncs a les 20:00 en punt allà estàvem… Feia una nit freda i molt ventosa i la lectura dels poemes era a l’aire lliure…però allà estaven els 38 poetes disposats com si fossin una espiral a punt de donar sortida al acte.

    Cadascú va llegir el poema que havia escrit utilitzant com a primera paraula del seu poema, l’ultima paraula del poema anterior, teixint una lectura que anava connectant tots els poetes com si fossin una espiral perfecta. Va ser una nit màgica que quedarà impresa a la nostra memòria i en la què Mª Jesús i Juan Ramón ens van obsequiar no només amb la seva lectura sinó també amb un dels seus llibres resum en què es recullen els trenta vuit poemes com a rècord de l’acte, per a Vespres Literaris.

    Entre les converses que vam tenir durant el dia amb Mª Jesús i Juan Ramón, que ara viuen a Las Palmas de Gran Canària i es dediquen, ell a escriure i ella a més d’escriure és cineasta, va sortir la pregunta de si anaven sovint a Barcelona. Ens van dir que tenien moltes ganes d’anar-hi (ell hi té família) entre altres coses per promocionar els seus llibres…

    Com no, li vam parlar de que Vespres no és només un “club” de lectura, sinó que fem moltes més activitats, entre elles el cinefòrum i que el mes de febrer visionarem pel·lícula “Yo Capitán”. Mª Jesús ens va explicar que per diversos circumstàncies els dos estan molt implicats en el tema de la immigració subsahariana i ens va recomanar el llibre del seu marit “Traficante de historias” que de ben segur il·lustrarà molt bé la propera pel·lícula que veurem i també ens va recomanar que veiéssim el seu curtmetratge “Cuando llegue” que us recomanem visioneu perquè completa molt bé la pel·lícula que veurem…

    Així doncs la Isla de Lobos ens ha descobert no només el seu entorn volcànic que avui dia està considerat com a parc natural sinó també les “Espirales Poéticas”, i el més important, ens ha permès descobrir la humanitat, la sensibilitat i la calidesa de dos ESCRIPTORS, amb majúscules, que de ben segur donaran molt a parlar.”