lectura del mes, 5

-        “¿Cómo puede fiarse la gente de un imbécil como este?

Diego se tumbó en la cama.

-        Es a los imbéciles a los que hay que temer...”

La palabra más hermosa

Margaret Mazzantini

Lumen, 2009

pág.250

País fronterer, el Regne de Iugoslàvia era un país ètnicament heterogeni format per catòlics, ortodoxos i musulmans. Al segle XIX, durant la lluita per la independència del domini otomà, el nacionalisme serbi surt reforçat gràcies al protagonisme que tingué en tal empresa. En les anomenades Primera y Segona Guerra balcàniques, la "neteja ètnica" ja fou un fenomen força remarcable. Al acabar la Segona Guerra Mundial i crear-se la República Democràtica Federal de Iugoslàvia el 1945, el Mariscal Tito va equilibrar la dualidad política de la regió: per una banda la hegemonia del nacionalisme serbi  i per l'altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat ètnica. Així, Bòsnia fou una creació de Tito per compensar l'hegemonia de Sèrbia i era el lloc amb més matrimonis mixtos i on més gent es declarava simplement iugoslava.

L’any 1963 passà a dir-se República Socialista Federativa de Iugoslàvia i l’any 1974, la nova Constitució va establir una presidència rotativa dels presidents de cada una de les seves repúbliques federades, considerant els serbis que els havien deixat de banda en la seva redacció i aprovació per part de Tito.

Després de la mort de Tito, l’any 1980, el president de Sèrbia, Slobodan Milošević començà a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a Kosovo, una regió autònoma de majoria albanesa, per acabar suprimint, el gener de 1990, l’autonomia de Kosovo i de Vojvodina, una altre regió autònoma on el serbis eren minoria. Les conseqüències foren immediates: el gener del 1990 explotava la Lliga dels Comunistes, la presidència federal de Iugoslàvia desapareixia en quinze mesos i el Govern Federal en sis més. A finals del 1990 se celebraren eleccions a tot el país. Durant aquests mesos s'iniciava el conflicte serbocroat, seguit de l'inici de l'enfrontament interètnic a Bòsnia.

Finalment, fou la negativa Sèrbia a acceptar que un croat fos president segons el torn rotatiu el que féu impossible la convivència. Eslovènia, amb el suport d'Alemanya, es declarà independent el 1990 amb una coalició anticomunista al govern. A Macedònia guanyaren els independentistes, però ni Grècia ni Bulgària, els seus estats limítrofs, l'acceptaren com a nació independent. Croàcia també s'independitzà, però, dins seu, la regió de Krajina, amb una elevada població sèrbia, s'independitzà de Croàcia. En aquestes condicions, es produí l'ofensiva sèrbia a Croàcia. En independitzar-se Bòsnia, el serbis volgueren sumar al nou estat que acabaven de crear, la República Federativa de Iugoslàvia, els enclavaments serbis de Bòsnia i de Croàcia, esclatant definitivament el Conflicte dels Balcans.

(font Viquipèdia)

lectura del mes, 4

“Luego nos metemos en un local del Sarajevo underground, y si no fuera por la sljivovica, por un instante parecería que estamos en Londres. Artistas con el pelo largo y canoso, amarillento por la nicotina, van de aquí para allá con unes muchachas espectrales que se contonean con los ojos cerrados, los párpados pintados de negro como mejillones resplandecientes. Las luces se encienden y se apagan, suena la música dura de Ekv. Parece proceder del fondo de la tierra y, como un terremoto, hace temblar las mesas, los ceniceros, los vasos vacíos que nadie recoge. Gojko nos presenta a Dragana, que trabaja en la televisión estatal y sabe imitar voces, la de los Pitufos, por ejemplo, y a su novio Bojan, mimo y actor de teatro; luego a Zoran, un abogado con la cara seria y picada de viruelas, y a Mladjo, el pintor que ha estudiado en la academia de Brera.

Se pierde, engullido por sus amigos.”

La palabra más hermosa

Margaret Mazzantini

Lumen, 2009

pág. 58

Ekatarina Velika (Catalina la Gran) es el nom d’un grup de rock format a Belgrad l’any 1982 pel guitarrista i cantant Milà Mladenovic, el també guitarrista Gagi Mihajlović , el bateria Dušan Dejanovic i el baix Zoran. De vegades l’anomenen EKV per abreujar. 

lectura del mes, 3

Ivo Andrić 

L’escriptor Ivo Andrić va néixer l’any 1892 a la ciutat de Dolac (Bòsnia-Hercegovina), que aleshores formava part de l'Imperi austrohongarès. Començà els estudis a Sarajevo i continuà a les universitats de Zagreb, Cracòvia, Viena i Graz.

Durant la Primera Guerra mundial, fou detingut per les autoritats austríaques per les seves activitats polítiques . Després del empresonament, publicà Ex-ponto, on descriu la vida com una gran presó dominada per la por, el sofriment i la solitud. Un cop acabada la guerra, entrà en el servei diplomàtic iugoslau, en què ocupà diversos càrrecs diplomàtics, entre aquests el d'ambaixador a Alemanya. En esclatar la Segona Guerra mundial, presentà la seva dimissió i retornà a Belgrad.

Durant la guerra escrigué tres novel·les: La crònica de Travnick, La jove dama i Un  pont sobre el Drina, totes tres del 1945, en les quals narra la vida i costums de la seva Bòsnia natal i dels seus habitants. En aquesta trilogía, Andrić descriu la història de Bòsnia des de la seva conquesta pels turcs (1389) fins a la creació de l'estat iugoslau, després de la Primera Guerra europea.

Tot i que visqué a Roma, Bucarest, Madrid, Ginebra i Berlín, fou el seu país natal de Bòsnia, amb la seva història, el seu folklore i la seva varietat ètnica, cultural i religiosa, la que li va proporcionar els temes que es troben a les seves obres.

Morí el 13 de març del 1975 a Belgrad.

Andrić va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1961.

Fragment de “Un pont sobre el Drina”:

“Las gentes se dividieron en perseguidos y perseguidores. La bestia hambrienta que vive dentro de los hombres, y que no se atreve a aparecer en tanto no queden eliminados los obstáculos que representan las buenas costumbres y las leyes, quedó en libertad. Los actos de violencia, el pillaje e incluso el asesinato, como suele ocurrir en la historia de la humanidad, no sólo quedaron en silencio, sino que fueron autorizados con la condición de que se llevasen a cabo en nombre de intereses elevados y al amparo de una serie de palabras que representaban el orden”.

“Tenía que acabar mi tesis de posgrado sobre Andrić, había pedidlo un guía que estuviera a la altura y me encontraba con un vendedor de yoyós.

Saca uno y se pone a jugar con él, me muestra sus proezas y me pre­gunta si quiero comprarlo.

— Sería una buena jugada — dice —, vender un yoyó comprado en Trieste a una italiana; mis amigos me invitarían a una ronda si lo consigo.

Había llegado hacía unos días a Sarajevo. El encanto de la nieve, de aquella ciudad en fiesta, chocaba un poco con mi humor, Estaba nervio­sa, descontenta. En el fondo, no lograba adaptarme. Me había decidido por aquella línea de investigación empujada por mi profesor que, en realidad, se aprovechaba de mí para un trabajo que quería publicar sobre la literatura de los Balcanes. “

La palabra más hermosa

Margaret Mazzantini

Lumen, 2009

pág. 31

lectura del mes, 2

Mak Dizdar, uno de los más

grandes poetas bosnios ( 1917 – 1971)

“Gojiko amaba al poeta Mak Dizdar, a Bruce Springsteeen y los Levi’s 501; le habría gustado tener unos tejanos negros para presumir en los locales a los que acudía a emborracharse y a dibujar escenas satíricas en las paredes. En los días siguientes me cogió de la mano y me hizo ver Sarajevo con sus ojos”

“Oigo un sonido, unas cuerdas de guitarra que vibran. Me vuelvo. Diego está sentado en el suelo, apoyado en la pared, en una esquina entre la cristalera y la puerta de servicio. Rasga las cuerdas con la cabeza gacha.

-        Nieva

-        Ya…

-        Mucho.

Espero de pie, resignada ante aquel cándido mal tiempo, ante aquel destino. Ahora sé que solo deseaba que otro decidiera por mí. Paso un dedo por el cristal, sobre mi aliento... Dibujo una estela ondulada, un pensamiento.

—Me has ofendido.

¿Qué farfulla? ¿Por qué habla de nosotros con tanta intimidad?

—Ven aquí.

Me siento a su lado, en un banco. En el suelo no, sería demasiado. Llevo mi falda tobíllera, rígida, de chica resignada a la benignidad de la vida sin aristas, sin dolores, sin deseos,

—¿Te gusta Bruce Springsteen?

Se pone a cantar...

«You never smile, girl, you never speak... Must be a lonely life for a working girl... I wanna marry you... I wanna marry you...»

—Me he enamorado de ti.

Me sonríe, se recoge el pelo detrás de las orejas.”

La palabra más hermosa

Margaret Mazzantini

Lumen, 2009

pág. 34-35 y 51-52

lectura del mes, 1

En 1984 se desarrollaron los Juegos Olímpicos de invierno en Sarajevo.  Los juegos fueron el resultado del esfuerzo de los ciudadanos, ya que cada ciudadano de Bosnia-Herzegovina contribuyó con el  0,2 por ciento de su salario mensual (los ciudadanos de los condados de la ciudad de Sarajevo lo hicieron con el 0,3 por ciento), de 1982 a 1984.

Seis años después de su celebración estalló la guerra, convirtiendo las instalaciones en campos minados, trincheras, nidos de ametralladores y puestos de francotiradores.

Actualmente los escenarios olímpicos sólo reflejan los rastros de la guerra que los dejó en ruinas.

festa major montflorit 2015

més fotografia

Del 8 de juliol al 18 d'octubre, CaixaForum recull deu projectes que qüestionen les transformacions del medi documental. La dinovena FotoPres "la Caixa. Nova imatge documental"

L’exposició, a través de deu projectes d'imatge documental, transcendeix les fronteres habituals del fotoperiodisme, per aprofundir en aspectes socials de diversos llocs del món.

Els projectes utilitzen formats híbrids que ressalten el doble valor, social i estètic, de la imatge documental. Els treballs exposats exploren temàtiques com la identitat, el territori, les fronteres, la violència i les perifèries.