lectura del mes, 5

-        “¿Cómo puede fiarse la gente de un imbécil como este?

Diego se tumbó en la cama.

-        Es a los imbéciles a los que hay que temer...”

La palabra más hermosa

Margaret Mazzantini

Lumen, 2009

pág.250

País fronterer, el Regne de Iugoslàvia era un país ètnicament heterogeni format per catòlics, ortodoxos i musulmans. Al segle XIX, durant la lluita per la independència del domini otomà, el nacionalisme serbi surt reforçat gràcies al protagonisme que tingué en tal empresa. En les anomenades Primera y Segona Guerra balcàniques, la "neteja ètnica" ja fou un fenomen força remarcable. Al acabar la Segona Guerra Mundial i crear-se la República Democràtica Federal de Iugoslàvia el 1945, el Mariscal Tito va equilibrar la dualidad política de la regió: per una banda la hegemonia del nacionalisme serbi  i per l'altra una idea federativa basada en el respecte a la pluralitat ètnica. Així, Bòsnia fou una creació de Tito per compensar l'hegemonia de Sèrbia i era el lloc amb més matrimonis mixtos i on més gent es declarava simplement iugoslava.

L’any 1963 passà a dir-se República Socialista Federativa de Iugoslàvia i l’any 1974, la nova Constitució va establir una presidència rotativa dels presidents de cada una de les seves repúbliques federades, considerant els serbis que els havien deixat de banda en la seva redacció i aprovació per part de Tito.

Després de la mort de Tito, l’any 1980, el president de Sèrbia, Slobodan Milošević començà a organitzar concentracions en massa contra el genocidi de serbis a Kosovo, una regió autònoma de majoria albanesa, per acabar suprimint, el gener de 1990, l’autonomia de Kosovo i de Vojvodina, una altre regió autònoma on el serbis eren minoria. Les conseqüències foren immediates: el gener del 1990 explotava la Lliga dels Comunistes, la presidència federal de Iugoslàvia desapareixia en quinze mesos i el Govern Federal en sis més. A finals del 1990 se celebraren eleccions a tot el país. Durant aquests mesos s'iniciava el conflicte serbocroat, seguit de l'inici de l'enfrontament interètnic a Bòsnia.

Finalment, fou la negativa Sèrbia a acceptar que un croat fos president segons el torn rotatiu el que féu impossible la convivència. Eslovènia, amb el suport d'Alemanya, es declarà independent el 1990 amb una coalició anticomunista al govern. A Macedònia guanyaren els independentistes, però ni Grècia ni Bulgària, els seus estats limítrofs, l'acceptaren com a nació independent. Croàcia també s'independitzà, però, dins seu, la regió de Krajina, amb una elevada població sèrbia, s'independitzà de Croàcia. En aquestes condicions, es produí l'ofensiva sèrbia a Croàcia. En independitzar-se Bòsnia, el serbis volgueren sumar al nou estat que acabaven de crear, la República Federativa de Iugoslàvia, els enclavaments serbis de Bòsnia i de Croàcia, esclatant definitivament el Conflicte dels Balcans.

(font Viquipèdia)