 |
| portada del llibre |
Ahir, un grup de companyes i
companys de Vespres Literaris vam anar a visitar dues colònies tèxtils de l'Alt
Llobregat, en concret la de Viladomiu Nou, al municipi de Gironella, i seu del
Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, i la de Cal Pons, al terme municipal
de Puig-reig.
La visita la vam fer de la mà
d'Assumpta Montellà, autora del llibre: "El silenci dels Telers. Ser dona
a les colònies tèxtils catalanes ", un recull de testimonis i vivències de
vint-i-una dones representatives de tots
els grups socials que vivien a la colònia: la dona de l'amo, la sagristana, les obreres
....
Per començar l’Assumpta ens va
llegir un poema de Miquel Martí i Pol, L’Elionor, tota una declaració d'intencions que el recorregut històric que anàvem a fer era, sobretot, un record des del sentiment i l'emoció.:
 |
| a la torre de l'amo de Viladomiu Nou |
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí,
senyor” i “bones tardes”.
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: “sí,
senyor” i “bones tardes”.
 |
| Cal Pons, amb la torre de l'amo al fons |
La pròpia autora ens diu del seu llibre:
“El silenci dels telers dóna veu
a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de
Catalunya. Des de l’inici de la
indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la
repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure
marcada per un ofici ple de condicions precàries.
Les treballadores de les
fàbriques en són les protagonistes principals, però també hi tenen cabuda les
dones dels amos, les criades, les sagristanes, i així, anar sumant mirades
femenines que es reunien al voltant d’una colònia tèxtil, d’orígens ben
diferents, amb opinions ben diferents.
“El que passava a les colònies
era indigne i immoral, i el que digui el contrari, menteix”
“Nosaltres, que veníem de pagès,
sort en vam tenir de les colònies i els amos, si no, ens hauríem mort de gana”
“A les colònies teníem plat a
taula, sostre i feina segura. Només ens faltava la llibertat”
Aquest llibre és un rigorós i
emocionat homenatge a totes aquestes dones. Filles, esposes, mares, àvies,
dones de colònies que han passat el seu testimoni a altres dones de noves
generacions que encara viuen a les colònies i que vetllen perquè aquell passat
no sigui oblidat.”
I perquè no s'oblidi, el llibre
el tanca un capítol escrit per una noia, la sisena generació d'una família de
la colònia, que va estar amb l'autora a totes les entrevistes a les dones.
 |
| el grup amb l'autora |
