el silenci dels telers

portada del llibre

Ahir, un grup de companyes i companys de Vespres Literaris vam anar a visitar dues colònies tèxtils de l'Alt Llobregat, en concret la de Viladomiu Nou, al municipi de Gironella, i seu del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, i la de Cal Pons, al terme municipal de Puig-reig.

La visita la vam fer de la mà d'Assumpta Montellà, autora del llibre: "El silenci dels Telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes ", un recull de testimonis i vivències de vint-i-una  dones representatives de tots els grups socials que vivien a la colònia:  la dona de l'amo, la sagristana, les obreres ....

Per començar l’Assumpta ens va llegir un poema de Miquel Martí i Pol, L’Elionor, tota una declaració d'intencions que el recorregut històric que anàvem a fer era, sobretot, un record des del sentiment i l'emoció.:

a la torre de l'amo de Viladomiu Nou

L’Elionor tenia

catorze anys i tres hores

quan va posar-se a treballar.

Aquestes coses queden

enregistrades a la sang per sempre.

Duia trenes encara

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

La gent se l’estimava,

l'Elionor, tan tendra,

i ella cantava mentre

feia córrer l’escombra.

Els anys, però, a dins la fàbrica

es dilueixen en l’opaca

grisor de les finestres,

i al cap de poc l’Elionor no hauria

pas sabut dir d’on li venien

les ganes de plorar

ni aquella irreprimible

sensació de solitud.

Les dones deien que el que li passava

era que es feia gran i aquells mals

es curaven casant-se i tenint criatures.

L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

predicció de les dones,

va créixer, es va casar i va tenir fills.

El gran, que era una noia,

feia tot just tres hores

que havia complert els catorze anys

quan va posar-se a treballar.

Encara duia trenes

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

Cal Pons,  amb la torre de l'amo al fons

La pròpia autora ens diu del  seu llibre:

“El silenci dels telers dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya.  Des de l’inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precàries.

Les treballadores de les fàbriques en són les protagonistes principals, però també hi tenen cabuda les dones dels amos, les criades, les sagristanes, i així, anar sumant mirades femenines que es reunien al voltant d’una colònia tèxtil, d’orígens ben diferents, amb opinions ben diferents.

“El que passava a les colònies era indigne i immoral, i el que digui el contrari, menteix”

“Nosaltres, que veníem de pagès, sort en vam tenir de les colònies i els amos, si no, ens hauríem mort de gana”

“A les colònies teníem plat a taula, sostre i feina segura. Només ens faltava la llibertat”

Aquest llibre és un rigorós i emocionat homenatge a totes aquestes dones. Filles, esposes, mares, àvies, dones de colònies que han passat el seu testimoni a altres dones de noves generacions que encara viuen a les colònies i que vetllen perquè aquell passat no sigui oblidat.”

I perquè no s'oblidi, el llibre el tanca un capítol escrit per una noia, la sisena generació d'una família de la colònia, que va estar amb l'autora a totes les entrevistes a les dones.

el grup amb l'autora