Pep, un compañero del grupo, no pudo asistir a la última lectura sobre el tema de la vejez pero nos ha hecho llegar una reseña sobre otro libro que también versa sobre dicho tema y que reproducimos a continuación:
LA PUERTA
Magda Szabo
Editorial Mondadori
El llibre està escrit en primera persona, i basat en fets reals. Magda, l’autora, busca algú que l’ajudi a portar la casa on viu amb el seu marit, i contracten els serveis d’Emerenc una dona gran que serà la protagonista d’aquesta novel·la. L’acció transcorre a Budapest cap a la dècada dels setanta-vuitanta del segle passat.
La forta personalitat d’Emerenc, marca la relació amb cada un dels personatges que l’envolten. En un primer moment Magda es troba cohibida davant d’aquesta dona que viu en un mon tant hermètic, que fins hi tot no permet que entri ningú a casa seva, un espai privat que guarda zelosament dels atacs del exterior. En aquest cas la porta no tants sols és un instrument per guardar la intimitat, sinó que té una funció de control fronterer entre dos móns diferents, el públic i el privat. Aquest país interior no emet passaports, per tant ningú està autoritzat a creuar aquesta línia. De mica en mica, però, la relació d’aquests dos personatges va entrant en una dinàmica d’enteniment i estimació mútua, sempre sense cap mena de reconeixement ni concessions per part d’Emerenc.
Recorda aquesta relació la que s’establia entre la Janna y la Maudie a “Diario de una buena vecina”, de Doris Lessing, on la Maudie està desitjant que la Janna vingui a veure-la però en canvi quan la te davant li fa mala cara.
Emerenc, com un Peter Pan adult es nega a fer-se vella i ocupa totes les hores del dia i de la nit per fer coses, ajuda a la Magda a casa, te cura d’escombrar el carrer - de fulles a la tardor i de neu a l’hivern – es preocupa per les seves amigues, i manté el contacte amb un nebot, que és tota la família que li queda. El llibre tracta un univers totalment femení, els personatges masculins, el marit, el nebot i un capellà hi apareixen puntualment com a contrapartida d’aquesta realitat femenina, on fins i tot els gats – un altre paral·lelisme amb l’obra de la Lessing - i tenen un paper més transcendental.
Així com “Diario de una buena vecina” vaig trobar que era un llibre ple de tòpics i escrit amb un llenguatge una mica arcaic, aquest m’ha semblat viu, molt més actual i escrit amb una prosa d’aquella que, si bé per una banda vols anar avançant en la seva lectura per un altre voldries que no s’acabes, i és que realment és un plaer llegir-ho.
L’argument del llibre, no és l’únic paral·lelisme amb l’autora del Diario de una buena vecina, Magda Szabó neix a Hungria el 1917, Doris Lessing a l’actual Iran dos anys després, el 1919. El Diario... es pública per primera vegada el 1983 i La Puerta és d’aquesta mateixa dècada del 1987 – si bé no ha estat traduïda al castellà fins el 2005 -.
Magda Szabó neix com hem dit el 1917, filla d’una família burgesa, publica les seves primeres obres a finals de la Segona Guerra Mundial, i poc després quan els comunistes arriben al poder l’autora desapareix de l’escena literària i es dedica a la traducció i l’ensenyança. Cap els seixanta comença de nou la seva tasca literària i comença a publicar novelles, poesia i assaig, obtenint varis i prestigiosos premis literaris, La Puerta va rebre fa poc a França el premí Femina a la millor novel·la estrangera.
Com a conclusió només puc afegir que dinou euros, és un preu irrisori per gaudir d’aquest llibre a la prestatgeria de casa i poder-lo deixar a aquells amics que estimem ( i que sabem que ens el tornaran).
Josep Navarro
Magda Szabo
Editorial Mondadori
El llibre està escrit en primera persona, i basat en fets reals. Magda, l’autora, busca algú que l’ajudi a portar la casa on viu amb el seu marit, i contracten els serveis d’Emerenc una dona gran que serà la protagonista d’aquesta novel·la. L’acció transcorre a Budapest cap a la dècada dels setanta-vuitanta del segle passat.
La forta personalitat d’Emerenc, marca la relació amb cada un dels personatges que l’envolten. En un primer moment Magda es troba cohibida davant d’aquesta dona que viu en un mon tant hermètic, que fins hi tot no permet que entri ningú a casa seva, un espai privat que guarda zelosament dels atacs del exterior. En aquest cas la porta no tants sols és un instrument per guardar la intimitat, sinó que té una funció de control fronterer entre dos móns diferents, el públic i el privat. Aquest país interior no emet passaports, per tant ningú està autoritzat a creuar aquesta línia. De mica en mica, però, la relació d’aquests dos personatges va entrant en una dinàmica d’enteniment i estimació mútua, sempre sense cap mena de reconeixement ni concessions per part d’Emerenc.
Recorda aquesta relació la que s’establia entre la Janna y la Maudie a “Diario de una buena vecina”, de Doris Lessing, on la Maudie està desitjant que la Janna vingui a veure-la però en canvi quan la te davant li fa mala cara.
Emerenc, com un Peter Pan adult es nega a fer-se vella i ocupa totes les hores del dia i de la nit per fer coses, ajuda a la Magda a casa, te cura d’escombrar el carrer - de fulles a la tardor i de neu a l’hivern – es preocupa per les seves amigues, i manté el contacte amb un nebot, que és tota la família que li queda. El llibre tracta un univers totalment femení, els personatges masculins, el marit, el nebot i un capellà hi apareixen puntualment com a contrapartida d’aquesta realitat femenina, on fins i tot els gats – un altre paral·lelisme amb l’obra de la Lessing - i tenen un paper més transcendental.
Així com “Diario de una buena vecina” vaig trobar que era un llibre ple de tòpics i escrit amb un llenguatge una mica arcaic, aquest m’ha semblat viu, molt més actual i escrit amb una prosa d’aquella que, si bé per una banda vols anar avançant en la seva lectura per un altre voldries que no s’acabes, i és que realment és un plaer llegir-ho.
L’argument del llibre, no és l’únic paral·lelisme amb l’autora del Diario de una buena vecina, Magda Szabó neix a Hungria el 1917, Doris Lessing a l’actual Iran dos anys després, el 1919. El Diario... es pública per primera vegada el 1983 i La Puerta és d’aquesta mateixa dècada del 1987 – si bé no ha estat traduïda al castellà fins el 2005 -.
Magda Szabó neix com hem dit el 1917, filla d’una família burgesa, publica les seves primeres obres a finals de la Segona Guerra Mundial, i poc després quan els comunistes arriben al poder l’autora desapareix de l’escena literària i es dedica a la traducció i l’ensenyança. Cap els seixanta comença de nou la seva tasca literària i comença a publicar novelles, poesia i assaig, obtenint varis i prestigiosos premis literaris, La Puerta va rebre fa poc a França el premí Femina a la millor novel·la estrangera.
Com a conclusió només puc afegir que dinou euros, és un preu irrisori per gaudir d’aquest llibre a la prestatgeria de casa i poder-lo deixar a aquells amics que estimem ( i que sabem que ens el tornaran).
Josep Navarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada