"Havia arribat aviat al Parc Tecnològic, els llums de la carpa que fa de
vestíbul estaven apagats i només es veia moviment a l'empresa de programació
d'audiovisuals. La Josefa volia connectar-se
per Internet a algunes adreces de les quals ningú no n'havia de fer res. Són
els seus negocis de fora del circuit oficial. La seva estada per Amèrica li va
servir per conèixer testaferros, paradisos fiscals i financers de noms falsos i
resultats espectaculars. Podria presumir d'alternativa, en el món del negocis, però
si vols subsistir és imprescindible la discreció. (...)
A pesar que PERT es dedica a un sector fantasmagòric dins l'esteranyinat
del món dels negocis, la seva funció és molt clara: ajudar a tancar amb el mínim
cost possible i evitant les responsabilitats penals més freqüents dels
empresaris que volen perdre de vista l'empresa.
Anava rumiant la diferència que hi ha entre els empresaris i els directius
de les empreses. «Catalunya ha sigut una terra d'empresaris, empresaris de poca
volada, això sí, disposats a vendre l'empresa si funciona bé i molt lents a
tancar-la quan no té els resultats desitjats. En els darrers anys els
empresaris més importants del país han estat immigrants espavilats que, mentre
lluitaven per garantir-se la subsistència, s'embrancaven sense complexos ni
lligams ortodoxos vinculats amb L'auca
del senyor Esteve es llançaven a fer negocis intuïtius i agosarats, sovint
sorgits després de la segona cervesa del vespre en un bar ple de microbis i de
persones suades.
Quan aquests empresaris canvien de local i ja no tenen el despatx al
terrabastall del taller, decoren el seu lloc de treball amb una taula rodona, a
més de la gran del despatx, amb alguna pintura de caçadors o una marina, tot
emmoquetat o folrat de fusta fosca, i alguns aparells de telèfon sense mans que
permetin cridar la secretària, normalment de bon veure. És plantegen la nova
organització de l'empresa.
Aquells empresaris que fins ara, que no havien de patir per la subsistència
immediata, veien la necessitat de refundar l'empresa dotant-la de sistemes i
mètodes inspirats en les escoles de MBA com ESADE o el IESE. Consideren que
l'etapa anterior seria una anècdota que podrien explicar als seus néts, tots
ells llicenciats en universitats nord-americanes, amb alguna excepció bohèmia
que serviria per confirmar l'estatus aconseguit. A l'empresari, segurament, el
conviden a visitar alguna empresa gran i despersonalitzada —paraula màgica!—;
ell vol deixar de ser necessari i quedar-se a l'empresa només com a
prescindible. Possiblement contractarà algun assessor, i si li feien cas allò
marcaria l'inici de la decadència de l'empresa, que probablement es convertiria
en un client de PERT o de voltors semblants."
Joc de
déus
Josep Ma Riera Gassiot
pàg: 17-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada