“El poble
patia, des de feia molts anys d'una mala ferida. Gent forastera, arribada de
tot arreu construïa una presa per tallar el riu; volien dominar-lo, lligar-lo
per fer electricitat, i l'aigua de l'embassament havia de colgar el poble i
l'enterraria per sempre més. Van ser uns temps molts durs, esgarrifosos,
maleïts. Ningú no pensava en la gent que havia de quedar-se sense casa, sense
saber on anar ni què fer. Mentre la presa creixia sense parar, nit i dia, tot
un poble angoixat lluitava a la desesperada per poder sobreviure. A la fi va
ser aconseguit allò que tothom volia. Una nit, els homes van ser convocats a
reunió i se'ls va fer saber que en el termini de dos anys —els que calien per
acabar la presa—, seria construït un poble nou, i que, arribat el moment d'abandonar
el vell, pagarien a cadascú tot allò que l'aigua s'engolís. A més a més, els
caps de casa cobrarien com a indemnització, cinquanta mil pessetes per cada membre
de la família.
En aquell
mateix moment, el poble va revifar, la gent, esgotada, seca, va retrobar la il·lusió
i l'alegria —entreviades tanmateix d'una certa tristor—; van començar els
somnis, les esperances, els projectes, i va començar també la nit d'amor del
coix Silveri...”
“Nit d’amor
del coix Silveri” (fragment)
relat dins: “Històries
de la mà esquerra”
Jesús Moncada
L’obra “Mequinensa”, estrenadal’any passat al Teatre Nacional de Catalunya , pren com a punt de partida la mirada forana d’un nouvingut a
aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre. Homenatge a
l’obra narrativa de Jesús Moncada, la peça és una immersió a la peculiar vida
quotidiana del seu poble natal, amb un paisatge dominat per les aigües dels dos
rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes , en
una Mequinensa mítica on els morts conviuen amb els vius..
La dramatúrgia va correr a càrrec de Marc
Rosich i la direcció de Xicu Masó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada