“Va entrar en
els carrers del quadre, carrers del record: hi evocava la llum d'estiu, calenta
i seca, dels dies en què havien estat pintats; els resseguia com una possessió, d'una façana
a l'altra, per l'aire quiet de la vila inconscient dels avatars del futur. Arribà al fumeral de la fàbrica d'extracte, l'edifici de rajola vermella adossada a
l'antic fortí de pedra que tancava la muralla de la vila per aquella banda; d'allí, seguint a l'Ebre el reflex gris-blau del fum
de la xemeneia, féu cap al vaixell amarrat al moll de les Vídues.
(...)
Malgrat que la intuïció de l'antic llaüter, compartida
per altres vilatans colpits d'aleshores ençà per sensacions paregudes, mai no havia de ser expressada amb
paraules, tingué el besllum que la intensitat insòlita de les recordances
potser es devia al sotrac que la destrucció
de la casa de Llorenç de Veriu a la Baixada de la Ferradura —de la qual
tot just el personal començava a tenir
consciència— provocava en la memòria
de la vila. Potser els carrers, les
places, les cases, els dos rius, amollaven desesperadament els records perquè
algú els recollís abans de la demolició i de l'escampadissa ineludible.”
Camí de sirga
Jesús Moncada
pàg. 29 i 36
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada