“Pilans i
parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es
barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols,
envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules
i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa
s'esfondrava sense remei. De seguida, un núvol de pols, el primer dels que
havien d'acompanyar la llarga agonia que començava aleshores, va elevar-se per
sobre de la vila i es va esfilagarsar a poc a poc en l'aire lluminós del matí
de primavera.
Anys després,
quan la malesa encetada aquell dia del 1970 era memòria llunyana, temps amortallat
amb teranyines de boira, una crònica anònima va aplegar un feix de testimonis
colpidors sobre l'esdeveniment.(...)
Els vilatans
s'enganyaven en entestar-se a convertir el dia 12 d'abril del 1970 en una data
clau del seu drama col·lectiu, de la mateixa manera que s'equivocaven en
sentir-se culpables de no haver assistit a l'esdeveniment. La demolició de la
casa número 20 de la Baixada de la Ferradura amb què havia començat
l'enrunament de la vila —i l'atzar burocràtic va assenyalar aquella com hagués
pogut designar qualsevol altra de les que ja eren buides—, no fou més que
l'inici de l'últim acte d'un llarguíssim malson. Quan les màquines tibaren les
sirgues d'acer lligades als pilans i l'edifici va caure enmig d'un núvol de
pols, feia més de tretze anys que la destrucció de la vila havia començat.”
Camí de sirga
Jesús Moncada
pàg. 9-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada