Ahir, dissabte 22 de setembre de 2018, vam passejar per la ciutat de
Lleida, en un dia magnífic, gaudint dels racons més significatius de la ciutat
i llegint la poesia del seu poeta: Màrius
Torres.
La ruta per la ciutat va començar al Parc dels
Camps Elisis, un parc urbà inaugurat l’any
1864, amb una sèrie de singulars edificis modernistes. La següent parada
obligada va ser l’estàtua d'Indíbil i Mandoni, un grup escultòric de bronze elaborada,
inicialment amb guix, per l'escultor
barceloní Medard Santmartí el 1884. L'any 1946 es realitzà la rèplica en bronze actual.
Per la Plaça Sant Joan vam pujar al proper Parc Màrius Torres, inaugurat el 29 de desembre de 1992 , dia en
què es commemoraven els 50 anys de la mort de Màrius Torres, obra de l’escultor
de La Rioja, Miguel Ángel Sainz Jiménez.
De baixada, ens vam aturar a la Plaça de la Paeria i a la propera llar
familiar del poeta i la llar del padrins materns; des de on vam travessar el
Segre fins la Plaça Blas Infante,
plaça també dedicada al poeta i al seu poema “La ciutat llunyana” ; poema que va que va inspirar als arquitectes
Mamen Domingo i Ernest Farré unes «torres altíssimes» des d’on la veu de la ciutat
llunyana «s’allarga pels camins» i «eleva el cor, i escalfa els peus dels
pelegrins”.
També vam visitar
l’antic convent del Roser, on Màrius Torres va fer el batxillerat i l’indret que ocupava el
Liceu Escolar, on va cursar els estudis
primaris. A les 15.40 hores del dia 2 de
novembre de 1937 el Liceu fou destruït durant els bombardejos de Lleida fets
pel bàndol franquista. L'autoria del bombardeig va ser de l'aviació italiana.
Durant l'atac moriren 48 nens i diversos professors que en aquells moments
feien classe.
L’any 2006 s’instal·là
una escultura a l'indret on s'ubicava el Liceu Escolar. La peça, titulada
Memòria, Dignitat i Vida, obra d'Agustí
Ortega, representa una figura humana que ha caigut a terra, i és feta d'una
única planxa de metall, el mateix material que els embolcalls de les
bombes. La finesa de la planxa i les
ondulacions aplicades evoquen la lleugeresa d'una fulla caiguda.
La nostra visita va
acabar a l’Espai Màrius Torres, una
sala-museu situada a la segona planta de la Biblioteca Provincial de Lleida, un lloc destinat a la preservació,
difusió i estudi de l’obra del poeta. Volem agrair a la Biblioteca i a la seva
directora, l’Antonia Capdevila, les facilitats i la calidesa amb que ens van
rebre a casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada