23 de set. 2018

crònica ruta Màrius Torres, dos



“Sé una ciutat,  molt lluny d’aquí,  dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç,  el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit”
Molt juny d’aquí (fragment)
Màrius Torres

Màrius Torres va néixer a la ciutat de Lleida el 30 d'agost de l'any 1910. El seus pares, Humbert Torres Barberà i Maria Pereá Reixach, procedien de famílies d’intel·lectuals. metges i advocats d’ideologia republicana.




 Estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Després, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona.



La seva vida dóna un tomb decisiu l'any 1935, quan contreu una infecció gripal que es complica greument en una tuberculosi. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puig d’Olena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida.  

Ell 29 de desembre de 1942 mor  a Puig d’ Olena.  Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.


Per entendre la poesia de Màrius Torres, s’han d’entendre dues circumstancies: la seva davallada personal a causa de la malaltia  i l’avenç dels sistemes totalitaris que van arrabassar els valors  democràtics i republicans en què havia estat educat.

“Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats,  més prop de terra,
Pàtria,  guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.”

La ciutat lunyana (fragment)
Màrius Torres

El tret nuclear del discurs líric del poeta es l’estructura analògica;  utilitzada per poder concretar l’abstracte i l’intangible,  com emocions,  idees o sentiments,  estructurada en seqüencies d’imatges del món empíric,  sobretot del  vegetal , de l’aigua i de la música.

“Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar,  decebut,
sinó una sola nota,  invariable,  immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.”

Que sigui la meva... (fragment)
Màrius Torres



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada