Com cada inici de temporada, l'obrim amb poesia. Demà recorrerem els passos i els records de Màrius Torres per la ciutat de Lleida.
Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d'un vagabund...
Déu meu, ja estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard
-més tard, potser seria massa tard.
Màrius Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada