presentació llibre joan margarit

Demà dijous,  catorze de març, i dintre del cicle del Cafè amb lletres d’aquest semestre, tindrà lloc la presentació del llibre Per tenir casa cal guanyar la guerra,  del poeta  Joan Margarit.

A la sala Enric Granados de la Biblioteca de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 19.30 hores

Sinopsi:

Joan Margarit  fa unes memòries d’infantesa que tenen una profunditat il·luminadora. El poeta no espigola agendes o àlbums familiars, no es deixa amanyagar gaire per la nostàlgia,  ni el preocupa gens quedar bé,  sinó que es capbussa de ple en els records que li han quedat clavats i tracta d’entendre per què són allà i de quina manera tenen a veure amb la construcció de la seva vida i de la seva poesia.

Margarit escriu per entendre la vida, no només la seva. Un bon poeta fa d’una anècdota personal un símbol universal.  La intenció d’aquestes pàgines és descobrir el valor de la vida en una infantesa i adolescència que no sempre van ser amable.  A la coberta,  el lector veurà el nen Margarit en un balcó de Girona;  també va viure a Sanaüja,  a Rubí,  a Figueres,  a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet i finalment a la lluminosa ciutat de Santa Cruz de Tenerife,  d’on anava i tornava en uns lents i solitaris vaixells de càrrega que han impregnat per sempre més els seus poemes.

Fragment:

“La mare era una dona baixeta. Solia repetir un proverbi català: «Al pot petit hi ha la bona confitura», i el pare replicava immediatament: «I també el veneno més coent». La mare era baixeta, sí, però ben proporcionada. Amb una cara atractiva sobretot pels ulls grans, lluents i foscos, i amb un cos sensual on destacava l’altivesa dels pits. Tenia la vitalitat —que es tornava ràbia si calia— del Baix Ebre, però els patiments de la guerra l’havien fet més dura i més conservadora. Mai no va creure en res que no se suportés en les estructures d’autoritat moral en les quals havia estat educada. Fins al punt que, per a ella, la religió estava al servei de la moral, i no a l’inrevés. “