tot mesurant l'univers

Ahir,  a la sala 22 de l’Ateneu, i organitzat per Vespres Literaris, va tenir lloc la conferencia “Tot mesurant l’univers”, dictada pel Doctor Eduard Gallego, "Tedi", professor de Geometria i Topologia del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, al que li agraïm sincerament la seva dedicació i l’esforç per fer planer un tema tan complicat d’entendre pels neòfits en la matèria.

El professor ens va proposar un recorregut, en nou etapes, en el qual vam recórrer l'espai,  des de casa nostra, la Terra, fins als confins de l'univers,  de la mà dels millors pensadors que li han pres la mesura al nostre univers al llarg de la història.

Des que l'ésser humà s'ha fet la mateixa pregunta sobre la mida de l'Univers,  aquest ha anat creixent de manera exponencial;  des de les més antigues civilitzacions,  en què tot el conegut eren les estrelles més properes i els planetes del Sistema Solar , fins els mesuraments revolucionàries de principis del segle XX que, gràcies als avenços en matèria d'observació van aconseguir incrementar la grandària de l'Univers aclaparadorament, passant d'un grapat d'anys llum a milers de milions d'anys llum.

Normalment mai ens parem a pensar en el gran que és l'Univers realment; les distàncies s'escapen al nostre sentit comú i no imaginem les magnituds a escales còsmiques.  La llum recorre aproximadament 300.000 km en un segon,  és a dir,  la distància que ens separa de la Lluna (uns 380.000 km) la recorreria en poc més d'un segon.  El mateix que trigaria també en donar set voltes a la Terra per l'equador. Els fotons que surten de la fotosfera solar inverteixen uns vuit minuts a arribar a nosaltres, i Plutó es troba a unes cinc hores anant a aquesta velocitat. Un any llum són gairebé deu milions de milions (10.000.000.000.000) de quilòmetres, que és la distància aproximada que hi ha a l'altre de nostre Sistema Solar.  L'estrella més propera al nostre Sol es troba a una mica més de 4 anys llum. I per arribar al final de la nostra Galàxia, la Via Làctia,  empraríem desenes de milers d'anys anant a aquesta velocitat.  Andròmeda,  una de les galàxies més properes a la nostra,  es troba a 2,5 milions d'anys llum.  Hi galàxies en cúmuls de galàxies a desenes i fins i tot milers de milions d'anys llum.

Així no sabem exactament si el nostre univers és finit o infinit,  el que sí sabem del cert és que tan sols hem aconseguit, fins ara,  observar una petitíssima part del mateix (les últimes estimacions el mesuren en gairebé cent mil milions d'anys llum de diàmetre).

Gràcies, Tedi!!!!!!