els invisibles, 4

 

Els invisibles, una novel·la de maduresa

per Miquel Cruz

Ara Multimedia

20/05/2013

 

“L'escriptora Isabel-Clara Simó ha posat punt i final a la seua última novel·la: Els invisibles. En la presentació a la llibreria 80 Mundo d'Alacant i amb el rector de la universitat d'Alacant com a presentador d'honor, l'escriptora va confessar que volia gaudir de la llibertat de trencar l'exclusivitat dels seus treballs. És per això que ha confiat el seu últim treball a la neta i dinàmica editorial Amsterdam, després de cinc anys d'escriptura. 

Els invisibles és una novel·la de maduresa. Un abans i un després. L'escriptora i periodista ha sabut transmetre, gràcies a la seua prosa sublim, unes reflexions força punyents sobre la societat que ens envolta: "Els odis profunds són com un càncer que va destruint teixit de l'anima en silenci i sense manifestar-se". De fet, m'atreviria a dir que serà una de les millors novel·les de l'Europa del segle XXI, reflex d'una societat moribunda que cerca l'últim alè de vida. De la mateixa manera ho va fer Mercè Rodoreda amb el mirall trencat com a símbol d'una realitat que, al cap i a la fi algun dia serà desvetllada i que esclatarà en mil bocins. Dues autores que, tant per l'estil fidel al realisme màgic de García Márquez (un poble imaginari: Volterà) com pel caire tràgic dels personatges han arribat en un moment de canvi, segons el temps que li ha tocat viure a cadascuna. Podem concebre Els invisibles com una gran Metàfora de la vida o, si m'ho permeteu d'una part de la societat sentenciada a l'oblit. La carretera que travessa el poble és fruit de les decisions desafortunada d'uns quants cervells podrits que han decidit el destí de Volterà. Malgrat això, el poble es capaç d'explotar els seus popis recursos per tal de tirar endavant. Tot un missatge esperançador per part de l'autora. 

Una teranyina de personatges construeix l'argument d' Els invisibles: la desaparició de la petita Victòria dóna pas a un seguit de figures relacionades entre si: l'oncle de la criatura: un pintor bohemi i genial que mai ha estat reconegut per la crítica artística, perquè com diu l'autora: "El valor objectiu de l'art no existeix". El grup d'americans que han construït un hospital privat a Volterà, on els pacients paguen els serveis en funció dels seus ingressos i, malgrat l'èxit professional de l'equip sanitari l'hospital no és notícia. Una mare i una filla lligades de cos i ànima per una desgràcia: la pèrdua dels braços de la mare que intenta rescatar la seua filla d'una mort segura. Els secrets amorosos d'una jove amb un senyor que li trau una pila d'anys. L'alcalde del poble, qui va ser desterrat a Volterà per l'odi sobrealimentat d'un "company" de partit. El policia del poble que, malgrat les seues perícies no gaudeix del reconeixement que es mereix i, finalment entre cerveses, silencis i orins la conversa pausada de dos amics sobre la desaparició de la petita Viqui. On estarà la Victòria? 

Aquesta metàfora que obri i tanca el llibre -a través dels suggestius títols de cada capítol- permet a l'escriptora tractar un seguit de temes de rigorosa actualitat: l'amor dels pares envers els fills, la difícil situació del mercat de l'art, el racisme, la privatització i gestió dels hospitals, l'avortament, la llibertat, la religió, els entramats del món polític, l'exili, l'ostracisme del món laboral, la immigració, la mort, etc. Isabel-Clara Simó fa ús d'una societat fictícia que lluita contra els paranys d'un destí manipulat. Persones que no tenen el reconeixement que es mereixen. Els invisibles bé podrien ser les dones anònimes, les persones de color o les nacions sense estat. La frontera que imposa la coneguda carretera bé podria ser la línia que es dibuixa entre el País Valencià i el Principat. 

En definitiva, Els invisibles és una novel·la coral que pot ser interpretada de diverses maneres. Un conjunt d'històries amb un punt de tragèdia i amb ressonàncies de futur. Altrament, l'autora ens ofereix un missatge esperançador: el poble lluita contra les imposicions, explota els seus recursos i surt de les cendres de la invisibilitat.”