“Sóc, en bona part, la mateixa prosa que escric.
Em desenvolupo en períodes i paràgrafs, em faig puntualitzacions, i, en la
distribució desencadenada de les imatges, em vesteixo, com els infants, de rei
amb paper de diari, o, en la manera com faig ritme d’una sèrie de paraules, em
corono, com els boigs, de flors seques que continuen vives en els meus somnis.”
Llibre
del desassossec
Fernando
Pessoa
El catorze de març de 2020 tota rutina, projecte, trobada o activitat
programada va quedar suspesa, ajornada, indeterminada per la incertesa que
impregnava les quatre parets, qui gaudia d'elles, on, necessàriament, contemplaríem
el món des de aquell moment.
Per a nosaltres, on l'acció en comú ens defineix, aquest encapsulament
individual, aquesta singularitat forçada, plurals com som, ens va sumir, al
principi, en una profunda perplexitat.
Vam haver d'aprendre a mirar-nos a distància, perseguint a les pantalles el
gest, la picada d'ullet còmplice, ¡tasca molt difícil !, però vam seguir endavant,
bescanviant les abraçades infructuoses per idees i nous projectes.
Un d'aquests ens va arribar de la mà de la nostra companya Eva Torralba, inspirada, a la vegada, per l'obra de l'artista Mar Arza.
El projecte proposat per l’Eva va ser rebut amb entusiasme pel grup,
cristal·litzant en unes desenes de treballs on paraula i objectes, creats en la
solitud de les llars, formen una coral de veus que esdevenen el sentir, el
viure del grup aquells dies.
Avui, un any després, us convidem a visitar l'exposició col·lectiva "Vespres Literaris en el sentir més
ample de la paraula", que reuneix aquells treballs.
Podeu visitar-la a l'Espai Elisa
Arimany, de la Biblioteca Central de Cerdanyola de Vallès (Plaça d'Enric
Granados, 1) del 3 al 28 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada