7 de gen. 2022

fragment 2

 




“En aquella època, respecte al sexe, oscil·lo entre l’omnipotència i l’abúlia. Tan aviat m'omple una sensació d'embriaguesa, quin poder!, que fàcil que es fer content un home. Després, de sobte, al moment culminant, esclato a plorar, aparentment sense motiu. Massa felicitat, es l’únic que se m'acut respondre quan ell s’amoïna per aquells sanglots. Durant dies sencers no suporto que em toqui. I després el cicle infernal torna a començar, recordo la missió que tinc aquí baix a la terra, que es donar plaer als homes. Es la meva condició, el meu estatus. Llavors torno a oferir els meus serveis, amb zel i una convicció fingida de la qual acabo convencent-me a mi mateixa. Ho faig veure. Faig veure que m'agrada fer l'amor, faig veure que en frueixo, faig veure que sé de què van tots aquests gestos. Per dins, em fa vergonya fer-los amb tanta naturalitat, quan d'altres encara estàN amb els primers petons. Noto que m'he saltat una etapa. He anat massa de pressa, massa d'hora, no amb la persona adequada. Tots aquests moments d'intimitat, hauria preferit viure'ls amb en Youri per primera vegada. Que ell hagués estat el meu iniciador, el meu primer amant, el meu primer amor. No goso confessar-ho. Encara no tinc prou confiança en mi, en ell.

I sobretot no puc dir-li que, cada vegada que faig l'amor amb ell, hi ha una imatge que soc incapaç de treure'm del cap: la imatge de G.

I això que G. em va prometre que em deixaria el mes meravellós dels records.”


El consentiment
Vanessa Springora
traducció de Marta Marfany
Empúries, 2020
Pàg: 154-155

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada