“Fa poc vaig voler anar al prestigiós Institut Mémoire de l’Édition Contemporaine. És una antiga abadia magníficament restaurada, situada per sobre la plana de Caen. Si demanes hora, hi pots consultar, entre altres tresors, els manuscrits de Marcel Proust o de Marguerite Duras. Abans d'anar-hi, vaig repassar a internet la llista dels autors de qui es conserven els arxius i vaig topar, astorada, amb el nom de G.M. Uns mesos abans havia fet donació a aquella noble institució de la totalitat dels seus manuscrits i també de la seva correspondència amorosa. Finalment tenia la posteritat assegurada. La seva obra entrava a la Historia.
De moment vaig renunciar a anar a l’IMEC. No m'hi sabia veure, asseguda a la gran sala de lectura, amb un silenci sepulcral, desxifrant la lletra d'un dels meus autors fetitxe, mentre potser el meu company de taula consultava les cartes que jo havia escrit als catorze anys. També em vaig imaginar que jo omplia una sol·licitud d'autorització per tenir accés a les cartes. Hauria d'inventar-me una mentida, dir que feia una tesí doctoral sobre la transgressió en la ficció de la segona meitat del segle XX, un treball sobre l'obra de G.M. N'informarien a ell primer, de la meva sol·licitud? Caldria la seva autorització? Quina ironia, haver de passar per aquell subterfugi per tenir el dret de rellegir les meves pròpies cartes.
Mentrestant, tot i que les cremes de llibres sempre m'han inspirat una por terrible, no em faria res un carnaval de confeti. Amb els llibres dedicats i les cartes de G. que vaig trobar fa poc, en una capsa que era tots aquests anys a casa la mare. Ho escamparé tot al meu voltant, agafaré unes bones tisores i em posaré a retallar a consciència, bocinets de paper minúsculs que tot seguit llançaré al vent, un dia de tempesta, en algun lloc, en un racó secret del jardí de Luxemburg.
I la posteritat no ho tindrà mai.”
El consentiment
Vanessa Springora
traducció de Marta Marfany
Empúries, 2020
Pàg: 199-200
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada