20/02/2011

Narrativa años cuarenta


Tras la Guerra Civil, el panorama de la novela castellana era desolador: algunos  autores habían muerto, como Unamuno o Valle-Inclán. Una gran mayoría, autores comprometidos con la República, continuaron su labor creadora en el exilio, como Benjamín Jarnés (La novia del viento, México 1940), Ramón J. Sender (El lugar de un hombre, México 1939. El conjunto de novelas que forma Crónica del alba (1942-1966) o Réquiem por un campesino español, publicada en México en 1953 con el nombre de Mosén Millán), Max Aub (creador de una serie de novelas sobre la Guerra Civil:  El laberinto mágico: Campo cerrado (1943), Campo de sangre (1945), Campo abierto (1951), Campo del Moro (1963), Campo francés (1965) y Campo de los almendros (1967, publicadas todas en México), Arturo Barea (entre los años 1940 a 1945, durante su exilio en Inglaterra, escribió tres novelas autobiográficas: La forja, La ruta y La llama, que se publicaron traducidas en un solo volumen el 1951 ,en Buenos Aires,  con el título de La forja de un rebelde, 1941-1944) o Francisco Ayala (Los usurpadores y La cabeza y el cordero, ambas de 1949 y publicadas en Buenos Aires). La labor de estos autores, continuadora de la novela de compromiso de los años treinta, no será conocida en España hasta muchos años después.
Entre los autores que se han quedado en la península, el tema de la guerra y la exaltación de los vencedores es una constante estos primeros años: Rafael García Serrano con su trilogía La guerra: (Eugenio o la proclamación de la primavera (1938), La fiel infantería (1943) y Plaza del castillo (1951)), Gonzalo Torrente Ballester, (Javier Mariño, 1943) o José María Gironella (su principal obra es la tetralogía sobre la guerra civil, formada por Los cipreses creen en Dios , 1953, Un millón de muertos, 1961, Ha estallado la paz. 1966  y Los hombres lloran solos, 1986).

A partir de la década de los años cuarenta hay un resurgimiento del género de la mano de la obra La familia de Pascual Duarte, 1942, de Camilo José Cela, que inicia una corriente narrativa llamada “tremendismo”, y de Nada, novela de Carmen Laforet, premio Nadal de 1944, que narra en primera persona las experiencias de una joven estudiante en Barcelona. En esta misma línea de realismo existencial y narrado en primera persona, se ha de inscribir La sombra del ciprés es alargada, premio Nadal de 1947.

06/02/2011

Ca n'Oliver


Can'Oliver és un poblat de grans dimensions situat  en un turó, des del qual es domina la plana del Vallès. Des d'aquesta situació, exercia  el control d'un ampli territori amb camps de conreu i petits nuclis agrícoles. Habitat durant tota l'època ibèrica (entre el 550 i el 50 adC), l'assentament tenia un urbanisme regular que s'adaptava al perfil del turó mitjançant terrasses. Entre finals del segle IV i finals del segle III adC, el poblat va viure el seu moment de màxim esplendor amb la construcció d'un gran accés, un fossat i un camp de sitges destinat a guardar l'excedent agrícola.
A finals del segle III o inicis del II aC, el poblat fou destruït i s'abandonà temporalment dins del marc dels esdeveniments que envoltaren la segona guerra púnica i la presència militar romana. Durant la primera meitat del segle I, el poblat es va reconstruir i va continuar funcionant  fins el 50 adC, quan s'abandonà definitivament com a conseqüència de la nova organització territorial que implantaren els romans.
A l'alta edat mitjana es va tornar a habitar. Entre els segles IX i X, hi havia un petit assentament format per una cabana i diverses sitges al vessant nord del turó, que es va construir aprofitant part de les restes constructives del poblat ibèric. En un document del 998 del cartulari del monestir de Sant Cugat rep el nom de castello.

Es té constància de l'existència del poblat ibèric des de 1919. Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60. Els treballs es van continuar a partir de 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i més endavant per empleats del Servei de Patrimoni de l'Ajuntament .
El dia u d'octubre de 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de ca n'Oliver, ubicat a l'antiga pedrera del poblat, on es mostra més ampliament el gran volúm d'objectes recuperats durant les excavacions.

Trobada propostes


Com cada any  per aquestes dates, hem de pensar, preparar  i proposar lectures per al curs vinent.

Us recordo la mecànica: es poden presentar, com a màxim, dos títols (poden ser novel·les, contes, biografies, autobiografies,  poemaris, assajos, obres de teatre, ...  en català o en castellà). 
Si es possible, a la trobada heu de portar per escrit les vostres propostes – si no podeu venir en la data senyalada,  ens les podeu enviar per correu electrònic  o a la propera trobada de Vespres Literaris, el dia 5 de març, i les  llegirem al grup – i així podrem confeccionar un recull amb totes les propostes .

Aquest recull el farem arribar per correu electrònic a tots els membres del grup,  desprès de la trobada, per poder fer les votarcions.

Aquest any triarem  vuit títols (enlloc dels deu habituals) perquè tenim dues sessions amb les que parlarem del llibre amb les mateixes autores, tot un luxe!.

La trobada la farem el dissabte 12 de març

lectures

El secret del meu turbant
Nàdia Ghulam i Agnés Rotger
Columna
2010
312 pàgines


Història real escrita a quatre mans per la protagonista de la mateixa i la periodista Agnès Rotger.
El llibre explica la història de la Nàdia Ghulam, que només amb vuit anys va quedar ferida per una bomba que li va deixar seqüeles a mig cos. Quan estava hospitalitzada a l'Afganistan, es va instaurar el règim talibà al país. Una vegada mig recuperada, el 1996,  es va haver de disfressar de noi per poder subsistir sota el règim integrista. Així va viure duran deu anys , amb una identitat falsa per poder mantenir la família.
El llibre es va emportar  el 43è premi Prudenci Bertrana de novel·la l’any passat.



Salvador Albert i Pey


 Ahir un company del grup ens donava  la noticia que el passat 2 de novembre es va publicar al Bolletí Oficial de la Província un edicte de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès amb el qual s’ iniciava el procediment  per declarar  l’extinció del dret funerari donat l'abandonament de la sepultura, d’una sèrie de nínxols del cementiri vell de la ciutat.
Dintre de la relació, el nínxol número 8 esta ocupat per Salvador Albert i Pey,  poeta, assagista, autor teatral i polític.
Sembla ser que, de moment, les restes de Salvador Albert continuaran reposant al  seu lloc, però què sabem d'ell:

Salvador Albert i Pey va néixer a Palamós el dos de desembre de 1868. Afiliat al Partit Republicà des de molt jove, el 1910 és elegit diputat a Corts (districte de la Bisbal), acta que va renovant a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. El 1931 torna a ser elegit diputat per a les Corts Constituents de 1931 a 1933, i fou anomenat ambaixador a Bèlgica (1931-1934). 
Després de la guerra civil espanyola va romandre empresonat a Girona i fou alliberat poc abans de morir a Cerdanyola, el 13 de setembre de 1944 .

Literàriament, Salvador Albert  l’emmarquen dintre del moviment modernista català, entusiasta i seguidor de la lírica maragalliana, la critica ha etiquetat  la seva obra poètica dintre dels poetes maragallians populars. Si Albert va esser essencialment un poeta, no va deixar de cultivar altres  branques de la creació literària, com ara la novel·la, l’assaig o el teatre.

Bibliografia:

Poesia:
Florida de tardor, 1918. Recull de poemes.
Opals, 1920. Recull de poemes.
Confins, 1921. Recull de poemes.
Les hores que tornen, 1920. Recull de poemes.
Més enllà, 1925. Recull de poemes.
Afinitats, 1929. Recull de poemes.
De mi jardín. Recull de poemes en castellà.
La cabellera rubia. Poema inédit en castellà.
Les darreres fulles. 1929-1938. Recull  de poemas.

Narrativa:
Ideal, 1898. Novel·la.
Solada de contes. Recull de contes .

Teatre:
Dudas que matas. 1891. Drama en tres actes, en castellà.
Soldats de la vida, 1903. Drama en tres actes.
Lo despertar d’un cor. Comèdia en un acte

Assaig:
Involució, 1908. Assaig.
Amiel, 1919. Assaig.
El tesoro dramático de Henrik Ibsen. Assaig en catellà.




Terra en dins
I
Ma finestra cobreix un ametller
molt vell en anys, molt jove en sa florida .
Vista al lluny, a través del blanc dosser,
La neu dels cims  m’apar esmorteïda.

 En aquest jorn d’hivern boirós i trist,
sota l’albor de les florides branques,
tot enyorant el sol que avui no he vist,
passo, en repòs extàtic, hores blanques.

II

La flor de l’ametller
és el somrís primer
de l’hivern que present la primavera
és un somrís de neu
alegre, però breu
d’una esperanza que, morint-se, espera.

III

La blanca i pura flor de l’ametller
com flaire  i com somriu
en mon jardí soliu.
Oh! Allunyada, en ple camp, de tot racer
Gaia innocenta i confiada viu
fent així de l’hivern el seu estiu.


IV

A fora, brilla el llamp
en mig la nit
i el vent llença un llarg clam
adolorit.

Sol vetllo vora el foc
en l’ampla llar
d’un soc a l’altra soc
va mon esguard.

Cada tió reviu
mentre  es consum
com sota el sol d’estiu
i floreix llum.

Salvador Albert i Pey

Hans Ruesch


En el debat de ahir al voltant del conte de Velma Wallis, vam parlar de l’obra de  Jack London, és clar!, però també d’una novel·la,  “Iglús en la noche”, de la qual no recordàvem el nom de l’autor.

Hans Ruesch (que així s’anomenava l’autor en qüestió) , escriptor suís nascut a Nàpols  el 7 de maig de 1913 dins d’una família de rics industrials suissos, va morir als 94 anys, el  27 d’ agost de 2007.




La novel·la Top of de world (1950), publicada per l’editorial Ultramar el 1974 amb el títol “Iglús en la noche”-actualment descatalogada-, es pot trobar ara amb el títol: “El país de las sombras largas”, editat per Ediciones del viento l’any 2005.( L’editorial Obelisco la va editar l’any 2001 amb un  títol,   “En la cima del mundo: una historia perturbadora sobre el choque entre la tradición esquimal y la aparición del hombre blanco en las tierras heladas del ártico .”, llarg  però molt èxplicit del contingut del llibre.)
 
El 1973 l’autor suís va publicar una continuació, gràcies a l’èxit del primer llibre anomenada Back to the Top of the World , traduït aquí com “Regreso al país de las sombras largas”, editat per Ediciones del viento l’any 2007.
  
Top of the world ens situa en una comunitat de esquimals a les terres gelades de l'Àrtic, on la natura i les tradicions dominen la vida dels seus habitants.  El jove protagonista, Ernenek, funda una família seguint les tradicions de la comunitat, i les seves vides nòmades transcorreran amb tranquil·litat fins que l'aparició de l'home blanc trenca l'equilibri de generacions. L’ ànsia de conquesta dels nous habitants  obre esquerdes irreparables en les tradicions més arrelades, provocant violentes alteracions.

L’obra fou portada al cinema l’any 1959 pel director Nicholas Ray amb el nom “The Savage Innocents”, traduïda  aquí per “Los dientes del diablo”. Protagonitzada per  Anthony Quinn i Peter O’Toole

01/02/2011

Los artistas de Vespres Literaris

Benito Guilabert


Os presentamos al pintor alicantino, y vecino de Cerdanyola del Vallès, Benito Guilabert.

Guilabert realizo estudios de Bellas Artes en Alcoy, Alicante, entre los años 1975 y 1980.
Sus primeras exposiciones fueron en la galería Altex, de Alicante (1982), Sorolla, de Valencia (1983) y Torres, de Cádiz (1984).

Desde 1985 se dedica plenamente a la pintura, ejerciendo, desde el año 2005, la docencia en clases particulares de dibujo y pintura al óleo, acrílicos acuarelas, pastel….

Sus obras se caracterizan por el colorido y el cuidado minucioso de los detalles, en temas como paisajes y bodegones.


Correo electrónico: benitosan30@hotmail.com

Teléfono:660 781 709