Ahir, un grup de Vespres Literaris, vam visitar i vam gaudir d'una tarda meravellosa
visitant el Museu i el Poblat Ibèric de
Ca n'Oliver de la mà i la guia de l'Abigail.
Gràcies a la direcció del museu i a la nostra guia per mostrar-nos, de forma detallada, amena i molt propera, un espai tan singular.
El Museu i Poblat
ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per a comprendre
la cultura ibèrica a l'àrea septentrional de la Península Ibèrica, en concret
de l'antic territori de la tribu dels Laietans. Abigail ens va obrir la porta al passat dels
nostres veïns ibers, a l'evolució del
poblat i la vida quotidiana dels seus antics habitants, indicant-nos que la seva cultura era la
cultura autòctona de la península ibèrica, la que es van trobar les cultures
grega, al nord del riu Túria, i la Fenícia al sud d'aquest riu, conformant,
gràcies a aquest intercanvi econòmic i cultural, les característiques culturals
pròpies dels ibers del nord i els ibers del sud.
La cultura ibera es va desenvolupar durant més de cinc-cents
anys- aproximadament, de l'any 550 abans de la nostra era, fins al 50 de la
mateixa, que va ser aculturitzada pel
fenomen de la romanització. La ibera era una societat, com totes les de l'antiguitat, basada, econòmicament, en l'agricultura i la
ramaderia, que, amb la introducció de noves tècniques en l'artesania
del ferro que van portar grecs i fenicis, va permetre que els poblats ibers
poguessin ser excedentaris i comerciar, com ja vam poder comprovar en la visita
que vam fer fa unes setmanes al poblat iber de l'Espígol, a Lleida, amb llocs llunyans de la conca mediterrània.
Organitzats en poblats situats en turons, que els
permetien controlar el territori que explotaven, eren una societat complexa,
dividida, com ens va indicar la nostra guia, en tres grups: els camperols, el
grup més nombrós; els artesans, individus especialitzats en tasques com la
forja o la ceràmica, la mestria els va permetre alliberar-se del treball lligat
a la terra i la "aristocràcia» - els guerrers , en el cas de L’Espigol- ,
un o uns pocs individus que controlaven l'intercanvi i el comerç dels excedents
del poblat.
Després del museu, vam visitar el jaciment, parant
detingudament en l'excavació de l'última campanya, que ha posat al descobert
nombroses sitges extramurs de l'assentament, on guardaven l'excedent. Abigail
va destacar que Ca n'Oliver era un poblat on es criava especialment l'ovella,
per la seva llana, i que alguns autors romans ja van destaca, en les seves cròniques, l'excel·lència i qualitat dels teixits que es
manufacturaven en el mateix. Vam visitar les tres cases model (en una d’elles
es mostra un moli manual recreat per un company del grup). Les cases iberes
eren lloc de refugi, treball i enterrament dels nadons, no dels adults, que
s'incineraven – destaquen els nombrosos enterraments de nadons en la casa del
ferrer. Ens va informar la nostra guia
que actualment s'estan fent proves d'ADN d'aquestes restes de nounats i nadons
per intentar descobrir el sexe i esbrinar si aquests enterraments formaven part
d'un ritual o no. El ritual funerari ibèric consistia, com vam poder veure en
un dels vídeos que il·lustren el recorregut de l'exposició museística (recordem
gratament que els protagonistes dels mateixos són veïns de Cerdanyola del
Vallès que van participar voluntàriament en el seu enregistrament), en la
incineració del cadàver sobre una pira i la deposició dels ossos cremats i
cendres en una urna, al costat d'un aixovar compost per peces personals i
ofrenes de familiars i amics. De vegades s'organitzaven banquets funeraris i
les restes de menjar o la vaixella utilitzada es dipositava també al voltant de
la tomba. Els tipus de tomba eren simples forats excavats a terra que es
senyalitzaven amb esteles o simples pedres.
Després de la invasió romana, el poblat es va
abandonar definitivament, amb esporàdics episodis d'ocupació en edat romana i a
l'edat mitjana.
Va ser una gran tarda d'immersió en el passat
d'aquest, el nostre poble, que és un espai humanitzat, com va destacar l’Abigail,
sense interrupció des del paleolític fins a l'actualitat i que ofereix encara
grans espais per descobrir, com la gran vila romana que se sap, per
l'exploració amb georadar que ja s'ha realitzat en els terrenys de l'Ermita de
Santa Maria de les Feixes, i que espera un patrocini per el seu descobriment i
oferiment a la ciutat.
Finalment donar les gràcies al company Josep M.
Riera per proposar la visita a aquest magnífic balcó al passat, lamentant que
no pogués assistir-hi.
