visita Poblat Ibèric de Ca n'Oliver

Ahir, un grup de Vespres Literaris, vam visitar i vam gaudir d'una tarda meravellosa visitant el Museu i el Poblat Ibèric de Ca n'Oliver de la mà i la guia de l'Abigail. Gràcies a la direcció del museu i a la nostra guia per mostrar-nos,  de forma detallada,  amena i molt  propera, un espai tan singular.

El Museu i Poblat ibèric de Ca n'Oliver formen un conjunt patrimonial clau per a comprendre la cultura ibèrica a l'àrea septentrional de la Península Ibèrica, en concret de l'antic territori de la tribu dels Laietans.  Abigail ens va obrir la porta al passat dels nostres veïns ibers,  a l'evolució del poblat i la vida quotidiana dels seus antics habitants,  indicant-nos que la seva cultura era la cultura autòctona de la península ibèrica, la que es van trobar les cultures grega, al nord del riu Túria, i la Fenícia al sud d'aquest riu, conformant, gràcies a aquest intercanvi econòmic i cultural, les característiques culturals pròpies dels ibers del nord i els ibers del sud.

La cultura ibera es va desenvolupar durant més de cinc-cents anys- aproximadament, de l'any 550 abans de la nostra era, fins al 50 de la mateixa,  que va ser aculturitzada pel fenomen de la romanització. La ibera era una societat,  com totes les de l'antiguitat,  basada, econòmicament, en l'agricultura i la ramaderia,  que,  amb la introducció de noves tècniques en l'artesania del ferro que van portar grecs i fenicis, va permetre que els poblats ibers poguessin ser excedentaris i comerciar, com ja vam poder comprovar en la visita que vam fer fa unes setmanes al poblat iber de l'Espígol, a Lleida, amb llocs llunyans de la conca mediterrània.

Organitzats en poblats situats en turons, que els permetien controlar el territori que explotaven, eren una societat complexa, dividida, com ens va indicar la nostra guia, en tres grups: els camperols, el grup més nombrós; els artesans, individus especialitzats en tasques com la forja o la ceràmica, la mestria els va permetre alliberar-se del treball lligat a la terra i la "aristocràcia» - els guerrers , en el cas de L’Espigol- , un o uns pocs individus que controlaven l'intercanvi i el comerç dels excedents del poblat.

Després del museu, vam visitar el jaciment, parant detingudament en l'excavació de l'última campanya, que ha posat al descobert nombroses sitges extramurs de l'assentament, on guardaven l'excedent. Abigail va destacar que Ca n'Oliver era un poblat on es criava especialment l'ovella, per la seva llana, i que alguns autors romans ja van destaca,  en les seves cròniques,  l'excel·lència i qualitat dels teixits que es manufacturaven en el mateix. Vam visitar les tres cases model (en una d’elles es mostra un moli manual recreat per un company del grup). Les cases iberes eren lloc de refugi, treball i enterrament dels nadons, no dels adults, que s'incineraven – destaquen els nombrosos enterraments de nadons en la casa del ferrer.  Ens va informar la nostra guia que actualment s'estan fent proves d'ADN d'aquestes restes de nounats i nadons per intentar descobrir el sexe i esbrinar si aquests enterraments formaven part d'un ritual o no. El ritual funerari ibèric consistia, com vam poder veure en un dels vídeos que il·lustren el recorregut de l'exposició museística (recordem gratament que els protagonistes dels mateixos són veïns de Cerdanyola del Vallès que van participar voluntàriament en el seu enregistrament), en la incineració del cadàver sobre una pira i la deposició dels ossos cremats i cendres en una urna, al costat d'un aixovar compost per peces personals i ofrenes de familiars i amics. De vegades s'organitzaven banquets funeraris i les restes de menjar o la vaixella utilitzada es dipositava també al voltant de la tomba. Els tipus de tomba eren simples forats excavats a terra que es senyalitzaven amb esteles o simples pedres.

Després de la invasió romana, el poblat es va abandonar definitivament, amb esporàdics episodis d'ocupació en edat romana i a l'edat mitjana.

Va ser una gran tarda d'immersió en el passat d'aquest, el nostre poble, que és un espai humanitzat, com va destacar l’Abigail, sense interrupció des del paleolític fins a l'actualitat i que ofereix encara grans espais per descobrir, com la gran vila romana que se sap, per l'exploració amb georadar que ja s'ha realitzat en els terrenys de l'Ermita de Santa Maria de les Feixes, i que espera un patrocini per el seu descobriment i oferiment a la ciutat.

Finalment donar les gràcies al company Josep M. Riera per proposar la visita a aquest magnífic balcó al passat, lamentant que no pogués assistir-hi.