1969, Brigada Político-Social

Melitón Manzanas González, 

Jefe de la Brigada Politico-Social de Guipúzcoa 

“Adolfo Guarinós era un tipo delgado, alto, con pelo castaño, abundante, y que lucía un poblado bigote.  Sus ojos tenían la conjuntiva roja, poblada de pequeñas venillas inyectadas en sangre. Le daba grima. Había dirigido la Brigada Político Social en Guipúzcoa con mano de hierro y todo el mundo sabía que dejó tras él un reguero de dolor, torturas y muerte. Una triste celebridad (…) era un sádico, un mal bicho que, en condiciones normales, en una sociedad sana, habría acabado en la cárcel por asesinar, torturar o descuartizar a la vecina, a su párroco o al cartero, pero en un Régimen como aquel, un tipo como el podía ser útil. Un torturador. Disfrutaba haciendo daño a los demás, y encima le pagaban. De locos. Recordó las cosas que se decían sobre él en comisaría. Era vox pópuli que había provocado la muerte a una joven vasca a la que había torturado brutalmente con sus secuaces. No contentos con hacerle cortes en el cuerpo y los glúteos, le habían aplicado descargas eléctricas, «la picana» y «la bañera». Cuando vieron que se les iba la abandonaron en la puerta de la Casa de Socorro. Murió tres días después a causa de una fuerte hemorragia interna provocada por las lesiones que había sufrido en sus órganos vitales. Era un salvaje, la peor expresión de la especie humana. Guarinós se jactaba de cosas como aquella. Era un mal nacido, un bestia.”

1969

Jerónimo Tristante

Pág. 184-186

"La Brigada Político-Social va ser un cos policial repressor que es va crear, formalment,  el 1941 amb la “Ley sobre funcionamiento de las Jefaturas Superiores de Policía i la Ley de Vigilancia y Seguridad”. El seu antecedent  fou el Decret de 24 de juny de 1938 dictat pels sublevats en la Guerra Civil que creava, en l'àmbit civil i dins de les competències dels governadors civils, un Negociat polític específic per "al control de les matèries en l'acció política" i la "prevenció i repressió" de qualssevol activitats que "obstrueixin o desviïn" les "directrius generals del govern".

Depenien directament dels governadors civils i del ministeri de la Governació, i la seva funció repressora s'exercia en l'àmbit de l'oposició al franquisme i de qualssevol grups socials. Les seves accions consistien en seguiments, escoltes telefòniques, control de la correspondència particular i de les empreses i col·lectius, (tot això sense cap control judicial), detencions governatives indefinides, confiscació i confiscació de béns i la pràctica de la tortura per a l'esbrinament dels fets o com a forma de càstig.

Moltes de les seves activitats eren examinades per dos tribunals creats específicament per la repressió política: el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme i els Tribunals d'Ordre Públic, amb el que els tribunals i jutges ordinaris amb prou feines podien conèixer dels assumptes de la Brigada.

La seva desaparició no es va formalitzar fins a la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat aprovada durant el primer govern socialista de Felipe González."

Font Viquipèdia