euterpe i 3

el concurs de les Pièrides
Rosso Florentino (1494-1540)
oli sobre taula
Museu del Louvre (Paris)

“Euterpe, molt distant dels càlculs matemàtics de la seva germana, va aprendre melodies noves:  algunes les agafava directament de la natura, però d'altres les portava, de terres llunyanes,  el vent.  Observà que algunes de les màgiques melodies que li arribaven pel vent eren més idònies que d'altres per a segons quins moments del dia o de la vida. D'aquestes melodies que afectaven el caràcter n'anomenà modes i tenien l'aire de la terra d'on provenien: de Lídia, on vivien persones amb un caràcter trist i greu, arribaven melodies per plorar i per entristir qui les escoltava; els dòrics, que eren persones moderades i equilibrades, feien melodies per centrar-se en un mateix: de Frígia arribaven melodies carregades d’entusiasme d'altres indrets unes que debilitaven l'ànim; etc.

Clio (musa de la història i l'epopeia)  transmeté tosi aquests coneixements als homes i a les dones de generacions posteriors, ja que calien per tal de gaudir plena ment de la música, i també històries relacionades amb aquesta art,  per mostrar el que podia passar a aquell que no la conegués.  D'una d'aquestes històries en fou protagonista Màrsies.  Clio l'explicava així: “Vivia a Frígia i era un geni de la natura (mig animal, mig humà) que els grecs anomenaven sàtirs quan eren joves i sílens quan eren grans com ell.  Aquests genis es passaven la vida al vol tant de Dionís (déu de la vinya i del vi) bevent, perseguint noies i fent tot de malifetes inimaginables.  A Màrsies se li atribuïa l'invent de la flauta de dos tubs,  però sembla ser que fou la deessa Atenea la primera que la va fabricar usant les banyes d'un cérvol.  Un dia que, emocionada,  va presentar el seu instrument en un banquet diví, Hera i Afrodita varen riure's de la cara que feia Atenea en bufar.  Atenea va fugir a Frígia,  el país de Màrsies, a emmirallar-se en un riu i, en veure que se li deformaven les galtes, la va llençar maleint i amenaçant amb els càstigs mes terribles aquell que s'atrevís a recollir-la. Se suposa que Màrsies la deuria trobar,  ja que poc temps després d'haver-la llençat Atenea, creient-se que els sons de la seva flauta eren els més bells,  desafià Apol·lo (déu de la música i de la poesia) a fer sonar la seva lira tan bé com ell, Màrsies,  feia sonar la seva flauta. Apol·lo va acceptar,  però amb la condició que qui guanyés podria fer amb l'altre el que fos del seu desig.  En un primer enfrontament van quedar empatats,  però en una nova volta Apol·lo retà Màrsies a tocar el seu instrument penjat dels peus i de cap per avall, tal com ell era capaç de fer amb la seva lira. Màrsies fou vençut i Apol·lo el va penjar d'un pi on, viu, li va arrencar la pell.  Més tard,  penedit d'aquest càstig exagerat, va trencar la seva lira i el convertí en riu”.

Les muses van cantar en moltes ocasions per als déus. Però en una d'aquestes celebracions nou noies, anomenades Pièrides per ser filles de Píer de Pela, molt hàbils en l'art del cant, s'atreviren a rivalitzar amb les muses. El concurs va tenir lloc a l'Helicó, les Pièrides, però, foren vençudes i el seu càstig (com veiem, tot aquell que s'atrevia a rivalitzar amb un déu o amb una musa tenia el seu càstig si no vencia) fou ser convertides en gralles,  les aus de veu més desagradable.”

Els cants perfumats d’Euterpe 

Pep Alsina i Frederic Sesé