Dissabte al matí el vam dedicar a conèixer la vila
de Cardedeu. El municipi està situat al centre de la depressió vallesana, amb el
massís del Montseny, al nord, i la serralada del Montnegre, al sud. La riera de Cànoves, a la seva part
baixa, travessa el terme.
Documentat des d’època medieval, Cardedeu va
adquirir caràcter urbà a partir del segle XIII quan el rei Jaume I li va
atorgar el títol de batllia. Però la transformació de Cardedeu en vila moderna
va tenir lloc a finals del segle XIX, amb la construcció de la línia de tren l’any
1860 i de la carretera comarcal, el 1865.
En un petit recorregut urbà, hem gaudit de les magnífiques torres modernistes bastides projectades
per l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877-La
Garriga, 1937).
Raspall va ser un arquitecte amb una activitat
molt diversificada, construint tant aviat fàbriques i magatzems - la Granja
Viader a Cardedeu - com residències familiars, masies o cases d’estiueig -
l'Alqueria Cloèlia a Cardedeu, Vil·la
Helius a Barcelona i la Torre Iris i La Bombonera a La Garriga - .
Elements característics de les construccions de
Raspall son la utilització de pedra en les façanes, totxo per subratllar les
formes, trencadís (peces de ceràmica trencades) i ceràmica per afegir color a
les façanes, bancs, llars de foc i columnes. El ferro forjat també li es útil
per embellir els seus edificis modernistes.
El primer estil dels edificis de Raspall va ser el
Modernisme, però posteriorment va evolucionar cap al Noucentisme i finalment
l'Art Decó en les seves últimes obres.
Itinerari per Cardedeu:
1.
Casa Daurella, seu del Museu Arxiu Tomàs Balvey: va ser una de
les primeres residències d’estiueig construïda al municipi, el 1848. Daurella va convertir la finca de Cardedeu en
la residència d’estiu de la família i va potenciar, d’aquesta manera, la
població de Cardedeu com a centre d’estiueig. Va formar part d’un grup de
primers estiuejants que van impulsar, amb les seves promocions i donacions –
monetàries i de terrenys– els canvis urbanístics de la vila durant les primeres
dècades del segle XX.
2.
Plaça de Sant Joan: es el fruit d'una reforma de principis
del segle XX de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall, promoguda pels propietaris
de les cases d'estiueig més destacades que la integren.
3.
Reforma de Can Llibre, de 1912: portada
a terme pel mestre d’obres Josep Masdeu d'una antiga masia - de la qual encara
n’és testimoni una llinda descoberta a l’actual façana, amb l’escut de la
família, de l’any 1644. Els Llibre eren destacats teixidors i comerciants de la
llana.
La reforma
va respectar els elements més singulars de l’antiga casa decantant-se per
ornamentar-la amb un coronament, de perfil sinuós, amb motius florals. De la
façana principal destaquen els arcs rebaixats de les finestres de la planta
baixa i del pis superior, que recorda les antigues galeries de solana de les
masies. Al capdamunt de la façana està coronada per una cornisa de perfil
sinuós amb una finestra d'ull de bou al mig.
4.
Can Cot: casa reformada però que conserva la seva imatge
externa. Com a element més destacat té una finestra gòtica d'arc conopial amb
florons a les impostes i als fistons.
5.
Torre Lligué, 1890: seu de l'ajuntament des del 1953. La torre
original era residència de la família Lligé, polític i estiuejant a Cardedeu.
Va ser construïda el 1890, segons projecte de l'arquitecte Adrià Casademunt.
Conserva l'aspecte de casa d'estiueig, amb la torre mirador i una important
terrassa balustrada oberta a la plaça, que en planta baixa forma uns porxos amb
arcs de mig punt.
6.
Casa Arquer, 1908: casa d'estiueig de Francesca Arquer, entre
mitgeres en cantonada, reformada per M.J. Raspall. En destaca el capcer de
forma sinuosa amb dos medallons ornamentals, l’esgrafiat de la façana, les aplicacions
ceràmiques, i les finestres de forma semicircular de la planta baixa.
7.
Fleca Vella, 1550: en
l'entorn d'una plaça transformada durant la dècada del 1970, trobem la Fleca
Vella, un dels edificis més antics de la vila que conserva l'estructura de casa
torre amb unes magnífiques finestres conopials historiades del segle XVII.
8.
Reforma casa Marc Viader i Bas, 1917-1922: l’actual casa prové de la reforma i unió en un
sol edifici de tres cases entre mitgeres del segle XVIII, feta per Raspall, amb
la qual queden unificades a través dels esgrafiats i els arrambadors ceràmics.
El promotor
va ser Marc Viader, industrial lleter, fundador de la Granja Viader del carrer
Xuclà de Barcelona i creador del Cacaolat.
9.
Casa Morgades (del Doctor Klein): és un edifici d'habitatge entre
mitgeres, de planta baixa i dos pisos. Façana de composició simètrica en la
qual juga amb diferents tipus de solució d'obertures, amb finestres de llinda
plana i altres de forma cònica truncada. Els materials emprats són maó, pedra i
arrebossat. Els elements decoratius, llindars, sanefes i ferros són
representatius de la segona etapa de Raspall, amb una gran supervivència
d'elements modernistes i la progressiva eliminació del decorativisme exuberant
de la primera etapa, cercant formes més geomètriques. En aquesta ocasió és
palesa una evolució en les reixes de les finestres balconeres, en la intenció
geomètrica del conjunt de la façana.
10.
Casa Clavell, 1908: casa d’estiueig entre mitgeres, de façana
estucada i simètrica segons tres eixos verticals. Va ser reformada per M. J.
Raspall. El més singular és el
coronament de forma esglaonada amb una obertura central romboïdal
11.
Casa Borràs: és una casa de tipologia ciutat-jardí alineada a
dos carrers amb planta baixa i golfes acabades amb torre octogonal. La façana
és simètrica amb capcer triangular truncat, seguint un estil barroc. El
materials són: sòcol de pedra irregular i revestiments exteriors de pedra de
color rosa i ceràmica verd-groc travessant les finestres. La tanca del jardí és
feta en obra i reixat. Els elements decoratius són representatius del
noucentisme el qual pertany l'última etapa de Raspall.
12.
Casa Balvey: de 1915, és obra de Joaquim Raspall i pertany al seu període
noucentista. Va ser un dels primers edificis construïts a la sortida nord del
centre de Cardedeu uns anys abans que fos urbanitzada l'any 1930.
En acabar la ruta Raspall, vam tornar a la seu del Museu per visitar el
fons Balvey i la famosa farmàcia.
Al museu podem trobar una petita mostra de l’esperit recol·lector sobre l’historia
de Cardedeu del col·leccionista Tomàs Balvey.
Tomàs Balvey i Bas (Cardedeu, 1865-1954) era fill, nét i besnét
d’apotecaris. Visqué amb passió la seva afició: recuperar la cultura i la
història de Cardedeu.
La Farmàcia Balvey , formada pel mobiliari original, data del 1780. Els
mobles són de fusta pintada, i presenten diferents prestatgeries amb armaris
als baixos i coronades per un entaulament corregut sostingut per columnetes,
pintades imitant marbrejats al igual que les portes dels armaris. S’ acompanya
de dos armaris vitrina més i dos buits o portes que antigament donaven accés a
la rebotiga de l’antiga apotecaria. Al mig s’hi troba el taulell de fusta,
sense pintar.
El moble de farmàcia es troba equipat amb més de 200 pots de ceràmica,
datats de 1827. Són pots d’estil imperi, en forma de copa amb peu alt i
tapadora, i estan decorats amb una cartel·la que conte la inscripció resumida en
llatí del contingut. També es conserven pots
cilíndrics, flascons i ampolletes
diverses de vidre. La majoria de recipients conserven encara les substàncies
antigues al seu interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada