Després d'un lleuger aperitiu i menjar, la tarda de dissabte la vam dedicar a
presentar davant el conclave vespresti, les nostres propostes de lectures per
la propera temporada. En total es van presentar trenta-dos propostes que, a l'hora de triar la desena de lectures de la temporada, resultarà una selecció molt i molt difícil.
I, ... a la nit va arribar el moment de donar curs
a la imaginació, les passions, els desitjos:
Un divertidíssim grup de rabassuts capgrossos ens
va donar la benvinguda al ritme de Miguel
Ríos. Vam gaudir de la poesia d'Antonio
Machado, amb el seu poema "Era un niño que soñaba", el
poema "És difícil" de la
companya de Vespres Literaris, Esperança
Castell, un desconegut Guillem
Osorio, i el seu poema "Demente"
i l'arxiconeguda "La poesia es un
arma cargada de futuro ", de Gabriel Celaya i la versió musical , no
menys coneguda, de Paco Ibáñez. Sense abandonar la poesia, vam degustar les paraules,
els poemes i la música de quatre grans: Bob
Dylan, Miguel Hernández, Leonard Cohen i Federico García Lorca, units per
la "Música de poetes". Com
a colofó poètic-musical, vam recordar les "Corrandes d'exili", recitades per Joan Oliver al Price l’any
1970.
El 25
d'abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona, especialitzada en espectacles
de boxa i lluita lliure, va acollir una vetllada: el I
Festival Popular de Poesia Catalana. Joan
Colomines, Agustí Bartra, Feliu Formosa, Joan Oliver-Pere Quart, Salvador
Espriu, Jordi Teixidor, Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Joan
Brossa, Gabriel Ferrater, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal i
Alcover, Xavier Amorós, Joaquim Horta i Francesc Vallverdú van participar, una
llista que converteix aquell recital en un acte mític.
Amb música de Yepes
( "Recuerdos de la Alhambra"),
tocada pel mestre gadità One Meza i
la veu del rapsoda sevillà Sergio
Printer, vam gaudir del poema "Profecia",
de Rafael de Lleó, per acabar
abrasats pel ball enèrgic de Maria , la
Cabrera en la seva versió de "Los
cuatro muleros", amb els "palmeros" Sergio Printer i Pepe the Big.
Vinguda del més enllà, ens va visitar una Jurado sublim, a la qual tots li vam fer l'onada. Procedent
de la ex-Iugoslàvia vam escoltar la Hassanagica,
cant popular de Bòsnia i Hercegovina que mostra la bellesa de la poesia popular balcànica. La
balada relata que després d'una batalla, mentre jeu ferit Hasan-Aga la seva
dona, Fàtima, li diu que no està disposada a anar al camp de batalla. Irritat i
adolorit, Hassan-Aga envia la seva dona un missatge ordenant-li sortir del seu
castell sense els seus fills. Expulsada de casa, el seu germà li concerta un
casament casar-se amb un ric Kadi. Com a últim desig abans de casar-se, li
demana al seu germà un llarg vel per no veure els seus fills quan el seguici
del casament passi pel castell, però els seus fills la veuen i la criden. Quan
s'atura a acomiadar d'ells per última vegada, mor de dolor.
En un canvi radical de registre, vam ballar, un
cop més, al so de Chubby Checker i
el seu "Let 's Twist Again".
Rescatada d'una cinta VHS, o va ser d’una
beta?, Vanesa, amb la veu de
l'inefable Antoni Bassas, ens van
descobrir les virtuts del ... .de la tablet. I , un cop més, tot i que va anunciar que
seria l'última, va venir a visitar-nos Antonio
Molina i cantant les seves cobles a cop de martell i carbur.
Una parella de singulars presentadors de televisió
ens van recordar aquells anuncis que van marcar la nostra infantesa ... inclòs,
si, amigues i amics, ... el d'anar a dormir ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada