Josep
Palau i Fabre és considerat un dels màxims experts internacionals sobre l'obra
i la personalitat de Picasso, de les quals ha fet estudis que han estat
traduïts a una desena de llengües.
En
paraules de Palau i Fabre «l'ambientació
artística respirada al costat del meu pare explica que entre els meus primers
poemes n'hi hagi molts de tema pictòric i explica, encara més, el meu interès
per Picasso, del qual jo sentia parlar a casa meva des de menut i que no vaig
conèixer sinó a París el 1947, un any després d'haver escrit el primer llibre
sobre ell».
L'impacte que li provoca conèixer personalment Pablo Picasso
marca el contingut dels seus assajos centrats gairebé tots en l'estudi d'aquest
pintor des de diversos àmbits: Vides de
Picasso (1962), Picasso (1963), Doble assaig sobre Picasso (1964), Picasso a
Catalunya (1967 i 1975), obra d'investigació, Picasso per Picasso (1970), recull i anàlisi de tots els
autoretrats, Picasso i els seus amics
catalans (1971), L'extraordinària
vida de Picasso (1971), per a infants, El
"Guernica" de Picasso (1979), El secret de les Menines de Picasso
(1981), Vides de Picasso. Assaig d'una biografia pura (1986), Estimat Picasso
(1998, premi Lletra d'Or), i la seva obra magna picassiana, els volums
biogràfics Picasso vivent, 1881-1907
(1980), Picasso cubisme, 1901-1917 (1998) Picasso dels ballets al drama,
1917-1926 (1999).
Sobre
l'atracció per l'obra i la personalitat de Picasso, diu Palau i Fabre a l'article
"Nòtula" (Barcelona,
1996), "Quadern picassià",
dins Quaderns de l'alquimista (Proa, 1997).
«L'obra de Picasso ha estat
per a mi, des de sempre, una obra plena d'interrogants i de respostes. Em
pregunto sovint què hauria estat de mi, en tots els sentits, sense la presència
actuant de l'obra de Picasso. La més gran satisfacció de la meva vida haurà
estat el fet que aquesta atracció instintiva, intuïtiva, que remunta a la meva
adolescència, ell acabés adonant-se que era autèntica. Considero que no existeix
cap altra obra que contingui la quantitat de matisos humans -joia, tristesa,
furor, erotisme, mordacitat, plagasitat, recel, lirisme, amor-com la que conté
la de Picasso i, per tant, cap a qui més li escaigui de ser considerada un
humanisme integral [...]».
L'obsessió de Palau i Fabre amb Picasso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada