obstinat pedrolo

“Totes les bèsties de càrrega  és la invitació més impressionant que cap escriptor català hagi fet a la solidaritat i al servei.  És també una de les obres més importants de l'autor.  No sé si la més important. Això és difícil de dir,  perquè, a causa de l'afany de Pedrolo d'assajar tècniques diferents,  de tractar els temes més variats i d'assenyalar els problemes més vius i més urgents de la nostra societat,  les seves obres més importants són diverses.  Vull dir que la més important serà una o serà una altra segons l'angle des del qual s'enfoqui el judici.  Totes les bèsties de càrrega té la seva acció,  per dir-ho amb mots d'un comentarista discret,  en un país imaginari,  al qual el lector sensible es troba aviat incorporat perquè,  passades les primeres pàgines, s e sent el protagonista i reviu,  en la lectura d'una història metafòrica,  la seva aventura de membre d'una comunitat que es resisteix a la destrucció.

L'obra de Manuel de Pedrolo es divideix,  des d'un cert punt de vista - segons el meu parer-, en dos grups de textos:  l'un per als qui vulguin entendre i l'altre,  sobre un món concret i immediat,  en el qual aquest món és descrit amb una minuciositat zolesca. Totes les bèsties de càrrega pertany al primer grup.

El llenguatge i les imatges de Manuel de Pedrolo en aquest llibre són d'una gran cruesa; a  vegades,  alguna escena voreja la caricatura... L'una cosa i l'altra estan al servei del fi proposat. Res no hi és desplaçat. Per a dir el que calia dir, Pedrolo havia de recórrer a procediments originals,  i ho ha fet amb una eficàcia sorprenent.  Bé,  sorprenent no,  perquè ja ens és coneguda la seva habilitat narrativa: insòlita.  L'acció,  aparentment fantàstica,  és de fet d'un realisme punyent.  Transcorre en un període breu de temps,  però aquest període breu de la novel·la abasta un període d'anys, que el lector coneix, de persecució i de resistència,  de dubtes i de febleses,  de cansament i de recuperació,  de sorpreses i de treball pacient,  d'irritació i de cops d'audàcia,  d'il·lusions malèvoles i de resignació impacient... És el resum,  en unes tres-centes pàgines, d'una de les etapes més perilloses de la història d'un poble.  Parlant de la història escrita,  Jaume Vicens Vives,  a la seva Notícia de Catalunya, va dir:  "Per a la tasca de conèixer-nos necessitem la col·laboració dels poetes,  dels novel·listes, dels assagistes, dels esperits que tenen el do d'intuir,  sense documentació prèvia,  els batecs més ocults de l'ànima del poble. Una estrofa genial -on les paraules prenen l'equilibri just forçat pel ritme-,  una descripció espurnejant - on es defineix un esperit individual o col·lectiu-, poden esclarir en un instant replecs íntims on mai no podrà arribar el més ben muntat microscopi documental".  Totes les bèsties de càrrega és, per al lector iniciat, aquest complement literari a la història documental que Vicens Vives reclamava en un to una mica impacient.  Amb raó,  perquè han estat pocs els narradors catalans que hagin considerat que el seu servei podia anar més enllà del simple fet d'escriure en català -que és,  naturalment,  per si sol,  un servei gairebé sempre fet amb més sacrifici que glòria i guany-.  Manuel de Pedrolo ha entès,  amb d'altres,  que calia anar més enllà d'aquest simple fet d'escriure en català;  i,  si ell ha trobat l'època que li proporciona el tema escaient per a les seves grans ambicions literàries, la nostra època ha trobat,  en aquest autor,  el novel·lista que li convenia”.

9 obstinats

Vicenç Riera Llorca