clarissa, mi lectura, cinco

Sigo avanzando en la lectura, parece cada vez más claro que Zweig, a través de Clarissa y de las personas que tienen vínculos con ellas- su padre, que encarna la rigidez militar; la ciencia, representada por el doctor Silberstein, la política, encarnada en su amado Léonard, etc.-, el autor plasma sus ideales humanísticos. Pero estos elevados ideales, que Clarissa comparte, chocan con la realidad, con la cruda realidad que les rodea y condiciona. Esta contradicción entre el ideal y la realidad marcan la vida de nuestra protagonista, una contradicción vital que arrastrará, como nos muestra Zweig,  a lo largo de su vida.

“L’endemà, la Clarissa es presenta al servei sanitari amb el desig exprés de ser assignada no pas a un hospital vienès, sinó a un de campanya, al front, tal com volia el pare. Al conseller àulic Silberstein, que havia pogut escapar-se de Londres amb l'últim tren, va haver de comunicar-li que plegava de la feina; amb gran sorpresa per part d'ella, aprova totalment la seva decisió, però no pas pels habituals motius patriòtics.

-El meu consultori privat no m'interessa en aquest molent-li va explicar-. Ara rebré malauradament abundant material per als meus estudis sobre les psicosis cròniques de la humanitat. La gran sala de concerts no bastarà per a acollir tots aquells que es tornaran folls i també seria massa petita per a fer-me de consultori. Ara no són quatre els guillats, sinó tothom, de fet. Quan trobo algú que em parla d'«enemics» i els ulls li brillen d'odi, el cor em diu que l'hauria de posar sota observació. Els homes més pacífics tenen de cop un complex d'odi i parlen i veuen les coses com folls. Els professors es tornen rucs i, com més vells, més ximples. Fa bé, Clarissa, de no quedar-se a Viena. Un no ha d'enquistar-se ara, com si fos d'un altre segle o pertanyés a un altre poble. Un no pot ser neutral a la força.. Es vol eliminar tot el que és francès. Només hi ha una possibilitat d'adoptar una posició normal i humana davant la guerra: anar-la a veure i no deixar-se-la descriure pels baladrers que no trepitgen el front. Qualsevol altra cosa és enganyar-se i mentir-se, anestesiar-se i embriagar-se en abstraccions.”

páginas 103-104

“La Clarissa es tombà. L'assalta de sobte la idea que en endavant estaria sola durant anys i anys. Hauria de callar, sempre callar. No podia confiar-se al pare ni al germà. Estaria sola a tot arreu, a tot arreu sola amb el seu secret. Abraçà el seu germà. Per primera vegada questa idea l’espanta. No hi havia res ni ningú important pera ella, ni el pare, ni el germà, ni la casa ni el país. Tots tenien alguna cosa contra ella. El pare abraça el fill. Ella recorda que el noi anava a la mort. I tanmateix no pensava en ell, sinó en l’altre, que per a ella ho era tot.”

página 103