“Però jo em temo que mai no podrem entendre
plenament ni interpretar sense grans errades la vida infantil. La primera
minyonesa és per als homes un país més o menys llunyà on tots hem passat una
bona temporada i del qual recordem munió de circumstàncies, noms, pobles i
viaranys. Però els nostres testimoniatges són confusos o falsejats per la
distància. El nostre infant, l’Infant que un dia vam ser, ha esdevingut un vell
amic que hem perdut de vista: parlava una llengua estrangera, pensava coses
ínfimes i enormes que no sabia comunicar als seus semblants, sense sofrir gens
ni mica per aquesta incapacitat d’expressió. La seva vida era, en certa mesura,
plena: la consciència no exigia res i els mateixos dubtes eren, per dir-ho
així, transformats en matèria de fe.
Debades intento reviure, ni que sigui en petits
retalls, la intimitat de la meva infantesa. Impossible. Recordo fets, escenes,
paraules, gestos. Però res de substancial, d’intern.
La primavera de la vida és una estació rica i
lenta. Considerada retrospectivament ens pot semblar breu, com totes les coses
bones. Tanmateix, la infantesa, si ho mirem bé, constitueix un cicle força
complet que permet un cúmul d’aventures, d’experiències i progressos de
profundes dimensions. Quina llàstima que no puguem portar amb integritat a la
nostra maduresa la consciencia d’aquells anys frescos!”
Joan Oliver
Temps, records
Ahir, la Colla de
Vespres Literaris vam recordar a un escriptor que va néixer “el mil vuit-cents
i escaig…”, al si d’una família inicialment nombrosa -quart d’onze germans, en
una família delmada ben aviat per la malaltia–i que portava un gran pa sota el
braç, ja que el seu besavi patern, Pere Oliver i Salt, gran terratinent, va
fundar la Caixa d’Estalvis de Sabadell, mentre que el seu avi matern, Joan
Sallarès i Pla, industrial del tèxtil dedicat a l’economia, i polític conservador
il·lustre, va ser una de les personalitats sabadellenques de més gruix del
segle XIX. Ahir vam passejar, llegir i evocar les paraules i els pomes de Joan
Oliver-Pere Quart per la seva petita pàtria”, Sabadell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada