Alguns membres de Vespres Literaris vam assistir ahir a la inauguració de l'exposició
de la nostra amiga i col·laborada del grup, Marutxi Beaumont.
Aquesta nova exposició de la Beaumont , amb una
temàtica que li dóna unitat i amb un fort contingut de denúncia social- com totes
les últimes que ha realitzat-, es titula "La
fina línia verda" , tot un cant al seu amor per la natura, a la vegada
que un crit desgarrat de denúncia a la destrucció i l'abandó a què sotmetem
cada dia al medi natural que ens sustenta a tots nosaltres.
Com assenyala la pròpia autora:
 |
| els ocells son una part de la banda sonora del bosc i la seva alegria |
 |
| l'aigua com a font de vida |
 |
| el bosc, recinte sagrat |
“Poder els sis anys
que porto pujant i baixant del Montseny. Els dies, hores i hores, contemplant,
badant els canvis que es produeixen al bosc; la pluja, la boira, el sol...
La letàrgia de l’hivern,
l’alegria de la primavera quan tot ponzella, la plenitud de l’estiu i la
bellesa cromàtica de la tardor, comencen a donar fruits.
 |
| incendi, l'infern |
No se perquè no puc
defugir mai d’un discurs plàstic reivindicatiu en aspectes d’aquesta vida
nostra que em preocupa o indignen.
 |
| la sobre explotació de la terra |
Però en el fons
aquesta exposició es la materialització del meu amor per la terra. Que defineix
molt bé aquest poema d’en William Wodsworth:
A tota forma natural,
a tota roca,
a tot fruit o flor
inclús a les pedres
que vaig descobrir al camí
els hi vaig concedir
una vida espiritual,
les vaig veure sentir,
vaig associar amb elles
un sentiment.
La exposició es pot visitar al B'Art Ateneu fins el proper 25 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada