Vida de mestre Ramon
Ramon Llull
a cura de Anthony Bonner
Editorial barcino, Barcelona,
2013
Pàgines: 110
El proper dijous
24 d’octubre de 2019, a les 18 hores, ens aproparem a la figura de Ramon Llull (des de el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver)
amb les seves paraules i els seus textos.
Una manera d’aprofundir en aquest personatge tan
ric i excepcional de la nostra cultura és llegir la seva autobiografia que va
dictar, a punt de fer els 80 anys, a un monjo cartoixà de París. Aquesta “Vida
de mestre Ramon”, publicada per la editorial Barcino, amb traducció del llatí
i introducció a cura de l'expert lul·lià Anthony Bonner, recull aquella
narració autobiogràfica on Llull explica les seves peripècies per complir el
que Déu li havia encomanat: convertir els infidels i escriure l'Art.
La narració, escrita cinc anys abans de la mort de
Llull, comença amb les cinc aparicions de Jesucrist en la cambra de Ramon, fins
que comprèn el que Déu vol d'ell. S'adona que ha de servir Crist en la tasca de
convertir sarraïns, però li cal aprendre llatí i posar els dictàmens per
escrit. Llull comença el seu camí per instruir-se, sobretot a París, aprendre
la llengua aràbiga i començar, consumar i difondre l'Art, sistema filosòfic que
demostra la veritat del cristianisme.
Llegim
un fragment:
“Emperò, Ramon, sabent no gaire després d’una
altra nau, d’un tipus que els genovesos comunament anomenen barca, que es
preparava per viatjar a la predita ciutat o regne dels sarraïns, és a dir
Tunis, es va fer dur a aquella barca, amb els seus llibres i altres coses
necessàries, contra la voluntat i els consells dels seus amics.
I tot d’una que els mariners, a la sortida del
port, començaren a navegar, Ramon, de sobte alegre en el Senyor, per una
misericordiosa il·lustració del Sant Esperit, va recobrar l’esperança que
pensava haver perdut sota el predit enfosquiment, al mateix temps que va
recobrar la salut del seu cos abatut. I això tant que ell, suscitant
l’admiració de tots els que venien amb ell, i fins i tot d’ell mateix, en molt
pocs dies se sentí en tan bon estat de ment i de cos com mai no havia estat en
tota la seva vida anterior.
Havent donat per tot això les degudes gràcies a
Déu, poc després arribaren al port de Tunis on, prenent peu a terra, entraren
en la ciutat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada