música i literatura, 5

 

Text: Soneto de la noche

Autor: Pablo Neruda

Música: Morten Lauridsen, compositor americà d'ascendència danesa (1943)

 

 

Cuando yo muero quiero tus manos en mis ojos:

quiero la luz y el trigo de tus manos amadas

pasar una vez más sobre mí su frescura:

sentir la suavidad que cambió mi destino.

 

Quiero que vivas mientras yo, dormido, te espero,

quiero que tus oídos sigan oyendo el viento,

que huelas el aroma del mar que amamos juntos

y que sigas pisando la arena que pisamos.

 

Quiero que lo que amo siga vivo

y a ti te amé y canté sobre todas las cosas,

por eso sigue tú floreciendo, florida,

 

para que alcances todo lo que mi amor te ordena,

para que se pasee mi sombra por tu pelo,

para que así conozcan la razón de mi canto.

Aquest sonet (el numerat com sonet LXXXIX) forma part del llibre Cien Sonetos de Amor, publicat per l'autor xilè a l’Argentina l'any 1959 i dedicats a la seva esposa (en aquell moment), Matilde Urrutia. 

El recull està format per versos del seu amor de pubertat: apassionats, tristos, primaverals. Versos inspirats en els seus primers amors. 

Els versos creen un entorn en el qual el sentiment és fonamental. Una poesia que barreja les paraules, els sons, els colors i sempre en un to senzill, sense deixar-se portar per adorns. 

Neruda ens diu: “Con mucha humildad hice estos sonetos de madera, les di esta opaca y pura substancia”, construïts amb vestigis suavitzats pel, prossegueix, "vaivén del agua y la intemperie". Neruda construeix aquest monument a l'amor fet de records, de l'anar i venir, i ,finalitza, de, "tú y yo caminando por bosques y arenales, por lagos perdidos, por cenicientas latitudes." 

El seu patró mètric varia molt poc, a l'igual que el seu ritme, emmarcant-se en l'esquema tradicional del sonet: dos quartets i dos tercets. 

L'obra es divideix en quatre parts: Matí (32 poemes), Migdia (21 poemes), Tarda (25 poemes), Nit (22 poemes). En aquesta estructura, l'amor, encara que tema central de l'obra, varia en cada un dels moments del dia o de la vida; així, el matí és l'amor precipitat, jove i viu. Els primers símptomes del nou amor. El migdia se centra en la figura d’ella i en tot el que l'envolta. La tarda ressalta els sentiments i les inquietuds; i, per fi, a la nit ànsia romandre al seu costat, sentint el seu cos adormit al costat de el seu, però no mort. 

Els sonets han estat traduïts a l'anglès nombroses vegades. La traducció a l'anglès més extensa i aclamada va ser feta per Stephen Tapscott i publicada el 1986. 

Morten Lauridsen ens diu de la peça musical inspirada en aquest poema: 

"Tres poemes que comparteixen un motiu comú: la nit, proporcionen els textos per al meu cicle coral Nocturns, el treball encarregat per l'Associació Nord-americana de Directors de Coral per la seva convenció nacional de 2005.  (...) 

El "Soneto de la Noche" de Neruda, dels seus Cien sonetos de amor, parla d'un amor etern que transcendeix la mort i reafirma la vida. La meva configuració a capella d'aquest bell poema és predominantment tranquil·la, serena i folklòrica, utilitzant harmonies directes que acompanyen línies vocals llargues i líriques, " 

Aquest és l'enllaç al vídeo original, subtitulat en anglès: 

https://www.youtube.com/watch?v=GVZJVgX5jN4