Avui l'Acadèmia Sueca ha concedit el Premi Nobel
de Literatura a la poeta novaiorquesa Louise
Glück.
Representant d'una poesia que ha estat anomenada
"post-confessional", una poesia sense intencions polítiques ni
declaracions en primer pla, una poesia íntima en la qual l'autobiografia mai es
posa per davant del poema.
En els seus poemes, Glück parla d'ella, dels seus pares, de la seva anorèxia, del pas
dels anys, del seu matrimoni i fins i
tot de la seva poesia, com un instrument per a parlar de l'experiència humana.
Ella mateixa ha dit que els seus poemes són autobiogràfics però despullats de
cronologia, anècdota i "convicció personal".
UTOPIA
Quan el tren s’aturi, va dir la dona, has d’entrar-hi.
¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren
correcte? Serà el tren correcte, va dir la dona, perquè
és el moment correcte. Un tren va acostar-se
a l’estació; núvols de fum grisós sortien de la xemeneia.
Quina por que tinc, pensa la nena, mentre
aferra les tulipes grogues que donarà a l’àvia. Li
han fet una trena ben tibant perquè li aguanti tot
el viatge. Aleshores, sense dir una paraula, puja al
tren, des d’on arriba un so estrany, en una llengua
diferent de la que parla, una cosa més semblant a
un lament o un crit.
Nit
fidel i virtuosa
Traductora: Núria Busquet Molist
Editorial del Buc, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada