Editorial: La Garúa
Any: 2016
Pàgines: 530
Pròleg: Lluís Calvo
"Poesia de dimensions novel·lesques, èpica moderna i postmoderna, mirada desbocada i, justament per això, meravellosa, en un temps en què tot ha de seguir uns patrons correctes, estables i prefixats."
Lluís Calvo (del pròleg)
La poeta:
Laia Noguera i Clofent (Calella, 1983), filòloga, poeta, dramaturga, traductora i músic, ha publicat els llibres de poesia L’oscultor (premi Amadeu Oller 2002 publicat per Galerada el 2002), Fuga evasió (premi Recull 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), Incendi (Cafè Central, 2005), No et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Viena el 2007), Els llops (La Garúa, 2009; escrit a sis mans amb Esteve Plantada i Joan Duran), Triomf (premi Miquel de Palol 2009, publicat per Columna), L’U (Arola Editors, 2010; amb fotografies de Fiona Morrison); Parets (Edicions 96, 2011; Caure (XLIX premi Ausiàs March de Gandia 2011. Edicions 62, 2011); Rius soterrats. (Petjades d'Art, 2011); Ah!.( Edicions Poncianes, 2013); Amargord (Ediciones, 2015); Qué extraña ventana. (La Garúa poesía, 2016); Amor total. (Tanit, 2016); De rerum natura (amb Maria Espeus). (Pagès Editors, 2019); L'intrús. (IV premi Concurs de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2019 Editorial Meteora, 2020). També ha publicat l’adaptació teatral (feta juntament amb Albert Mestres) de La Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (ReMa 12, 2009).
Miles Davis (1926-1991) va ser un trompetista de jazz i compositor de música. Va ser un dels músics més cobejats del segle XX, conegut per experimentar amb la música de jazz al llarg de tota la seva carrera. Milers va ser considerat com el pioner de la fusió jazz-rock, ja que va ser el primer músic a barrejar música rock amb jazz tradicional. Encara que la seva música experimental li va valer molts crítics a la indústria, Miles és recordat per la majoria dels amants de la música per les seves atrevides innovacions. Al llarg de la seva carrera, que inclou cinc dècades, Miles va treballar amb molts noms famosos i encara avui se'l considera una icona del jazz i una inspiració per a tots els músics que s'atreveixen a pensar i actuar de manera diferent.
El músic:
El poema:
Un senyal
Una plaça tancada.
A dintre, una merla que canta,
les branques nues
i la trama del cel.
Tot jeu sota la llum esmorteïda.
La merla és una pedra en el silenci.
Hi ha una dona que mira entre els barrots.
La plaça és un quadrat
calculadíssim i perfecte,
però en el món de més enllà
de la llum dels fanals
els arbres enlairen les branques
i un cor petitíssim de merla
batega.
I jo m’aferro als barrots, esperant
un senyal que no sé
si és possible que arribi.
Laia Noguera Clofent
Amor total (La Garúa, 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada