dones, arbres i poesia: video

   

Dafne transformant-se
en llorer:
per Jakob Auer

“Des del mite bíblic del jardí de l’Edèn que el nostre imaginari col·lectiu relaciona dones i arbres. Aquest lligam es dona tant a Orient com a Occident, ja que hi ha una identificació o emmirallament entre la figura de l’Arbre de la Vida i la dona. La concepció de la naturalesa com una força viva està unida a la concepció de la dona, tant com a generadora de vida com dels medis de subsistència. Aquesta idea, que pot semblar abstracta, es realitza de manera sensible cada vegada que un infant obre els ulls a la vida i s’enfila al cos de la mare a la recerca d’aliment.

La identificació bàsica entre dona i natura, que a nivell cultural pren significació mítica, simbòlica i transcendent, va ser estudiada per l’arqueòloga Marija Gimbautas (1921-1994), especialista en les figures religioses del Neolític trobades en coves i tombes, les més llunyanes fa 7.000 anys. En els seus estudis Gimbautas parla de deesses de la vegetació que en la seva figuració moltes vegades prenen la imatge d’un arbre o d’un arbust. En forma de mite aquesta identificació o personificació de la dona amb un arbre o arbust es repetirà a Grècia, tal com veurem en els poemes d’aquest recull que fan referència al llorer o Dafne, el seu nom en grec. Dafne va ser convertida en llorer en fugir de l’assetjament del déu Apol·lo. La imaginació creadora de la cultura grega és extraordinària: per a cada fenomen o realitat crea un mite per explicar-lo tant de forma didàctica com artística.

Els mites són relats poètics. D’aquí ve que de manera natural la poesia se’n nodreixi, com es comprova en tants dels poemes que es llegeixen en el recull Dones, arbres i poesia, un llibre original en el seu gènere que, com diuen les seves curadores Margarida Capellà Soler i Marta Pérez Sierra, no pretén ser una antologia exhaustiva sinó que és la concreció publicada d’un treball educatiu elaborat gràcies a la iniciativa de fer conèixer als alumnes els noms i virtuts dels arbres, que en aquest cas s’il·lustren amb poemes de dones que en parlen. Així, lligades ciència, sentiment ecològic i literatura, en primera instància s’han aplegat poemes de poetes de proximitat: Premià de Mar i la Maresma, per anar-se estenent a dones poetes de diverses contrades catalanes, així com de diverses èpoques i generacions per tal de fer visible la creativitat de les dones en el camp de la poesia. Una feina laboriosa complementada amb explicacions científiques de cada arbre o arbust, a les quals s’afegeixen les qualitats mítiques, simbòliques i també remeieres dels arbres, o referències literàries i iconogràfiques, com en el cas del ginkgo biloba, una fulla del qual per la seva forma doble és l’emblema de Goethe.

Ja en els primers mots del seu escrit, la professora Anna Ruiz Mestres afirma que Dones, arbres i poesia «és un cant a la Vida, a la Natura i a l’Art». Així és. La lectura pausada i atenta dels poemes aplegats a Dones, arbres i poesia ens permet obrir unes quantes pàgines del llibre de la natura per descobrir-hi els noms i les característiques dels arbres i arbusts del nostre entorn a través de la veu de les poetes que n’han parlat en llengua catalana. Deia un professor meu de literatura, en Ramon Cotrina: «Estic segur, com el poeta, que una deessa antiga vetlla per la gràcia del gest de les dones de la nostra terra». La poesia com un gest que embelleix.”

per Teresa Costa-Gramunt

Nuvol, 28/10/2021

Gràcies a la feina del nostre company Paco, us podem mostrar la ruta poètica “Dones, arbres i poesia” als Jardins de Ca n’Ortadó, Cerdanyola del Vallès, del passat divendres, 20 de maig de 2022.

Gronxador

Dels parcs i jardins de la teva infantesa

em quede amb l’arena. Amb tot el que,
mentre volaves alt, et lligava fermament a terra.

Àngels Gregori

Quan els grans arbres cauen (Bromera, 2018)