El llibre “La casa de les absències” de l’Helena Martínez-Ferreruela es divideix en quatre parts.
A “Geografia íntima”, la tercera part, l’autora retorna a l’autoreflexió:
“Però la paraula és llengua, lloc íntim i també territori compartit. Penso i estimo en la meva llengua. Llegir em construeix. Escriure en reconstrueix cada cop que em trenco. El text poètic desconstrueix pel mateix llenguatge. Cada poema és extensió d’una personalitat, un acte de creació que perpetua el moment i el transcendeix. La POESIA és indret d’espiritualitat que l’amor governa. L’envaniment no hi té lloc. La POESIA és el meu sostre. No em deixeu al ras.”
L’endemà del balanç: ‘La casa de les absències’, d’Helena Martínez-Ferreruela
per Miquel-Lluís Muntané
La Veu dels llibres
22 de juliol de 2023
"Hi ha moments en la vida en què ens agullona la necessitat d’aturar-nos a revisar l’estat de les nostres pertinences emotives i fer recompte de pèrdues i de guanys, d’assoliments i de derrotes, un exercici que ens ancora fugaçment en el present, sempre oscil·lant entre les ombres del passat i les incerteses del futur. En aquest recompte, la poesia –i, per extensió, qualsevol forma d’expressió artística– pot esdevenir una eina eficaç de mesura i una font de coneixement; per això, no són pocs els poetes que, arribats a un estadi vital de maduresa, destil·len en un poemari –de vegades, en més d’un– les conclusions d’aquest procés.
La casa de les absències, el llibre amb què Helena Martínez-Ferreruela va obtenir l’any 2022 el Premi Pont Vell de Poesia del certamen literari Vila de Montblanc, sembla respondre prou fidelment a aquest perfil. Amb una veu alhora lúcida i nostàlgica, l’autora va teixint un subtil entramat de records i reflexions en un treball introspectiu per on transiten figures, escenaris i passatges de la singladura més íntima.
El llibre està estructurat en quatre seccions titulades, respectivament, “El retorn”, “La partida”, “Geografia íntima” i “Els falciots”, que apleguen un total de trenta-dos textos a través dels quals el subjecte poètic desplega el mapa d’un itinerari vital que dona testimoni d’un temps viscut amb els sentits tensats i l’esperit receptiu. Vers a vers, l’autora posa de manifest algunes de les claus de l’aprenentatge que li susciten les llums i les ombres trobades pel camí.
L’espai escollit, a manera de camp base, és la casa que se’ns dona a conèixer des del títol mateix: “el lloc on la vida se’m revela, la porta que m’obre al món”. Una casa on hi ha lloc per als afectes i els oblits, per al desencís i les esperances –“el silenci de l’inefable”– i la constatació de la permanència d’allò que és essencial enfront del que és accessori: “Fugit el fantasma de les coses / resta només el rastre d’aquelles / que ens prenyaren les venes”. En aquest examen no hi pot mancar l’evidència de la inevitable submissió a la tirania de Cronos –“La roda del temps ja té la seva inèrcia”–, ni les referències explícites a la finitud, el destí ineludible que espera tots els humans, més d’hora o més tard, al capdavall de la ruta –“Seràs terra un dia / i la terra t’engolirà / amb païdor lent.”
No menys important és la identificació dels elements cabdals que atorguen sentit a la vida humana, com ara el dret a somiar –“No em lleveu el somni / que soc déu quan somio”– o l’oposició a deixar-se intoxicar per la mala voluntat –“Si la memòria / s’ha de nodrir de rancor, / més val passar gana”–, versos amb valor aforístic que contenen un pensament congènit sobre la vida; aquesta és, de fet, una de les línies de força que ressegueix tota l’obra.
Del punt de vista formal, el recull està construït amb una diversitat d’opcions que abraça des del poema en prosa fins als versos d’art menor com són l’heptasíl·lab amb estructura de romanç, passant per decasíl·labs d’una contundència rotunda: “Bastaix fermat al jou de la misèria”. Aquesta varietat, lluny de desorientar el lector, proporciona al conjunt un efecte de frescor i amenitat. Val a dir que els textos, tant en vers com en prosa, posen de relleu una cadència fonda que només és capaç d’assolir qui té ben greixats els ressorts de la llengua i l’expertesa indispensable per fer-ne ús literàriament.
La casa de les absències és un poemari de paraula càlida, que traspua autenticitat i que convida a ser llegit delicadament i sense pressa –així com intuïm que va ser elaborat–, perquè en les conclusions mateixes del balanç hi batega l’essència dels goigs i els dolors que ens són comuns, en la mesura que són inherents a la condició humana. I és que la bona poesia té la virtut de posar paraules als sentiments que, en definitiva, són de tothom; per això, tan bon punt llegim “quan el castell va caure, / no en va caure l’estendard”, sentim que l’horitzó se’ns eixampla una mica, també, a tots nosaltres."
El dissabte, 21 d’octubre de 2023, organitzem la presentació del llibre de l’Helena Martínez – Ferreruela: “La casa de les absències”, amb la presència de l’autora i la conducció i presentació del nostre company Joan Francesc Sánchez.
L’acte tindrà lloc a l’aula Feixa Baixa del Museu de Ca n’Oliver, de Cerdanyola del Vallès, (Carrer València, 19), a les 18.30 hores.
Dintre de la mateixa presentació del llibre, l’Helena farà una lectura comentada dels seus poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada