Ahir vam presentar a la nostra ciutat “La casa de les absències”, poemari o llibre de poemes de l’Helena Martinez-Ferreruela.
El nostre company Joan Francesc el va presentar com el resultat d'un viatge en què la veu poètica bascula entre la lucidesa del present i la nostàlgia de l'ahir; entre les veus que són absència i el buit interior de l'avui.
Per la seva banda, l'autora va destacar que el llibre busseja en els racons de la memòria, aquells llocs íntims, plens de solitud que perviuen il·luminats pels moments fugaços que retenen la nostra memòria.
Tot poema, va destacar l'autora, és un viatge emocional, d'introspecció, que permet il·luminar la profunditat de les nostres tenebres.
Com assenyala Esteva Plantada en la seva introducció al poemari: “La casa de les absències és una casa recreada vers a vers, de constatacions a dubtes, de tot el que hem perdut i ens ha fet ser tal com som ara mateix.”
Després de la presentació, l’autora va fer una glosa de vuit poemes del recull, que vam comentar entre els presents.
La casa de les absències
Torno a casa devastada.
Com escanya el terregall
la llavor que hi germinava.
Fugit el fantasma de les coses
resta només el rastre d’aquelles
que ens prenyaren les venes,
els plecs de la pell nafrada,
cada múscul i òrgan tensat,
cada racó del cor
preservant aquell record
vitalment inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada