presentació llibre poemes

 

El pròxim dissabte, 21 d’octubre de 2023,  l’Associació cultural “Vespres Literaris”, organitza la presentació del llibre de l’Helena Martínez – Ferreruela:  “La casa de les absències”, amb la presència de l’autora i la conducció i presentació del nostre company Joan Francesc Sánchez.

L’acte tindrà lloc a l’aula Feixa Baixa del Museu de Ca n’Oliver, de Cerdanyola del Vallès, (Carrer València, 19), a les 18.30 hores.

Dintre de la mateixa presentació del llibre, l’Helena farà una lectura comentada dels seus poemes.

El poemari

El llibre “La casa de les absències” es divideix en quatre parts. La primera, El retorn,  ens presenta la poesia més introspectiva, La partida ,la segona, és la menys filosòfica i està centrada en la crítica social, la tercera, Geografia íntima,  retorna a l’autoreflexió i la darrera, Els falciots, parla sobre la mort. Precisament el nexe que uneix tots els poemes són les absències: “a mesura que cremes etapes, sumes absències a la teva vida”, explica l’escriptora.

L’autora

Helena Martínez-Ferreruela neix a Barcelona. Estudia Filologia Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i es dedica a l’ensenyament, la seva passió confessa. Professora-tutora de la UNED, al Centre Associat de Tortosa, durant vint-i-cinc anys i tècnica del Consorci per a la Normalització Lingüística des de l’any 1992, on exerceix les seves funcions, sobretot com a professora de llengua catalana.

En el camp de la teoria de la literatura, destaca la seva col·laboració en “Lengua y Literatura Catalanas I”, publicat per la UNED.

El 2010 guanya el Premi de Poesia Vila de Cambrils i, més recentment, el Premi Salvador Estrem i Fa (2018), en la modalitat de poesia, amb l’obra Odissea menor, publicada per Témenos Edicions. L’any 2022 ha rebut el premi Pont Vell de poesia de la Vila de Montblanc per “La casa de les absències”.

Miquel-Lluís Muntané, a la seva crítica a “La veu dels llibres”, ens diu:

“La casa de les absències és un poemari de paraula càlida, que traspua autenticitat i que convida a ser llegit delicadament i sense pressa –així com intuïm que va ser elaborat–, perquè en les conclusions mateixes del balanç hi batega l’essència dels goigs i els dolors que ens són comuns, en la mesura que són inherents a la condició humana. I és que la bona poesia té la virtut de posar paraules als sentiments que, en definitiva, són de tothom; per això, tan bon punt llegim “quan el castell va caure, / no en va caure l’estendard”, sentim que l’horitzó se’ns eixampla una mica, també, a tots nosaltres.”

Us hi esperem!!!!!