EL CÍRCULO DE MUJERES DE LA DOCTORA TAN
LISA SEE
448 pàgines
Proposa: FINA
La novel·la es basa en un personatge
real de la Xina del segle XV, Tan Yunxian, que va exercir la medicina durant
l'era Ming. Basada en aquest personatge, que va escriure un llibre sobre el seu
ofici al segle XV, l’autora Lisa See escriu El círculo de mujeres de la doctora
Tan dins del gènere de “novel·la històrica”, on descriu una ficció molt
documentada sobre la vida de la Dra. Tan, a la que descriu com a creadora d'una
nova “especialitat mèdica” a la que podríem anomenar la “medicina per a dones”
Els detalls i els fets que s'expliquen en aquesta obra de Lisa Lee descriuen
minuciosament la cultura xinesa del segle XV, una cultura complexa, amb un
tipus de medicina que per aquells temps, estava molt més avançada que
l’existent a Europa…
De fet a la Xina ja s’havia reunit un
impressionant cúmul de coneixements en molts camps, incloent la Medicina
Tradicional Xinesa que en aquells temps s'utilitzava per diagnosticar, tractar
i prevenir malalties des de feia més de 500 anys, utilitzant pràctiques
ancestrals però alhora revolucionàries per a l'època, com la “variolización”,
una eina precursora de la vacunació moderna. La protagonista de la història Tan
Yunxian, narra la seva pròpia vida des de la mort de la seva mare -quan tenia
vuit anys- fins a la cinquantena, moment en què va escriure la Miscel·lània de
casos de una doctora amb l'ajuda de Meiling, la seva amiga llevadora. La vida
de la metgessa, construïda en contra de les limitacions i els mandats socials,
només era possible en grup, colze a colze amb altres dones. D'aquí ve el
concepte de “círculo de mujeres”. Durant la infància recolzada per la seva
mare, i sobretot, per la seva àvia, que també era mèdica (va ser qui li va
ensenyar l’ofici), i al llarg de la seva vida per la seva amiga Meiling i la
resta de dones que formaven part de la família del seu marit. D'altra banda, la
dona xinesa de finals del segle XV ha de suportar molt: la casen o la venen com
a concubina; viu sempre tancada; si és de classe alta passa pel trauma de la
ruptura dels peus -el tema del “embenat” és una constant a l’obra de Lisa See,
ha d'obeir sempre els homes i les dones grans, el seu deure és donar a llum
fills homes… I això provoca una resistència. Resistència, no una rebel·lió
oberta, però si una resistència constant. L'autora no es recolza només en un
gènere popular, la novel·la històrica, sinó que també desenvolupa en paral·lel
una trama policial sobre el misteri de dues morts. Aquest segon fil narratiu
ajuda al ritme de la novel·la i, a més, toca un tema fascinant: el de la
medicina forense a la Xina del segle XV. Als interessantíssims “Agraïments” del
final, s'enumeren les fonts escrites i les persones que van ajudar l'autora a
explicar la cultura xinesa d'aquella època amb enorme detall: roba, medicina, menjar,
costums, ritus, jerarquies, espais arquitectònics, funcionament de la justícia.
Un apartat al qual val la pena dedicar-hi un temps per consolidar les
interessants anècdotes de què està plena la novel·la.
OPINIÓ
PERSONAL La novel·la m'ha semblat una història molt
completa que toca molts temes. M'ha agradat com descriu la medicina tradicional
xinesa del segle XV, les pocions que preparaven, com valoraven les emocions i
la seva influència sobre les malalties físiques, com s'avançaven al concepte de
vacunes… però també m'ha agradat molt com estan descrites la vida i els costums
d'aquelles dinasties… La novel·la s'endinsa en molts temes interessants, com
ara com es duien a terme els judicis, les indagacions i les proves davant d'un
possible assassinat… una veritable avantsala de la medicina forense actual.
D'altra banda crec que la forma com la protagonista tractava la malaltia, d'una
manera que avui anomenaríem “holística” i la visió que tenia de que calia que
hi hagi dones especialistes de malalties pròpies de dones, pot donar a entendre
que és un llibre escrit per a dones... però jo no ho veig així sinó que crec
que la seva lectura pot ajudar al sexe masculí a entendre millor la fortalesa
que hi ha darrere de l'aparent “debilitat” del sexe femení, sense resultar una
lectura agressiva o reivindicativa sinó descriptiva i natural… En definitiva
crec que el llibre té molts matisos sobre els quals reflexionar i aprendre. A
més, el fet que l'autora al final del llibre faci tantes referències
“bibliogràfiques” i et recomani que vagis a la seva pàgina web
(http://www.LisaSee.com) per trobar a “Step Inside the World of Lady Tan” on fa
una descripció dels mètodes de diagnòstic o de les tècniques de tractament que
descriu al llibre, em va semblar súper interessant i crec que és molt d'agrair
que l'autora estructuri la informació en què s'ha basat i és molt generós per
part seva que ho comparteixi amb el lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada