trobada vespres, 3

 

    La tarda del dissabte la dediquem a exposar i defensar les nostres propostes de lectures i pel·lícules per la temporada vinent....

 

    I per la nit, Xavier Martorell ens va mostrar un selecte tastet dels sis anys del taller de música que imparteix: des del romanticisme, passant pel jazz, el fado, el barroc o el blues d’aquest curs.

    També va impartir un curs de dicció, i vam escoltar un fragment del monòleg “Por qué se quitó Juan de la bebida” un soliloqui creat per Jacinto Benavente l’any 1922, declamat per un dels seus alumnes.

    A continuació, vam escoltar el poema i la cançó “El Ángel Simón” escrites per Nacho Vegas, una carta que escriu un home al seu pare mort.

    Amira ens va apropar a la figura del Jalāl ad-Dīn Muḥammad Rūmī, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (1207-1273), poeta, jurista, teòleg i místic sufí. Els seus seguidors fundaren l'orde sufí dels mawlawiyya després de la seva mort, i són coneguts per la seva meditació semà, en la qual giren sobre si mateixos acompanyats per flautes i tambors.

    Cesa va posar en escena la cançó “Resistiré” ,cançó popularitzada pel “Duo Dinámico” als anys seixanta del segle passat, amb lletra de Carlos Toro Montoro i composta per Manuel de la Cava, en la versió de la Estela Raval, cantant argentina reconeguda com la veu femenina de “Los Cinco Latinos”.

    Loles i Joan Francesc van posar en escena un fragment de l’obra teatral de l’autora argentina Adele Basch, “Bellos cabellos” , un hilarant diàleg entre Laura, dona de llargs cabells i Miquel, el perruquer.

    Emi, Mari, Amalia, Amparo, Carme, Pilar i José Antonio ens van oferir la seva particular versió d’un quadre del conegudíssim ballet “El llac dels cignes”, del compositor rus Piotr Ilitx Txaikovski. En aquest cas, el llac l’ocupen ànecs.

    Com no podia ser d’una altra manera, la cloenda de l’acte va anar a càrrec del nostre amic Carlos y el seu “Soy minero”, una cançó que ha esdevingut un himne del grup.