cent anys de llunyania, la presentació

 

    Dijous passat, 6 de març, Vespres Literaris va organitzar la presentació del llibre de l'Agustí Jiménez Bakirdjis, “Cents anys de llunyania”, una personal aproximació a la història del seu barri, del seu entorn més vital: el barri de Montflorit de Cerdanyola del Vallès.

    S'inicia el llibre amb una cita de l'obra “L'home a la recerca de sentit”, del neuròleg, psicòleg i filòsof austríac Víctor Frankl, que diu: “Haver estat també és una manera de ser, potser la forma més segura de ser”. Perquè el treball de recerca sobre els orígens i la història del seu Montflorit “de tota la vida” és un acte de “bogeria” i amor cap a un lloc que va tenir una personalitat marcada fins ben entrats els anys cinquanta del segle passat, per passar a ser un barri que “és vist com un indret llunyà” des del centre de la nostra vila.

    L'any 2022 l'autor rep l’encàrrec, per part d’un antic resident de Montflorit desconegut, d’escriure la història del barri “tu, que has passat tants anys a Montflorit i que hi continues vivint (...) Ara (que) es compleix el centenari del nostre (…) barri (…) Cent anys de llunyania (…) fins i tot de solitud. però cent anys també de vida en comú, de bastiment d’una identitat, d’esforços, d’emocions i relacions”.

    Abocat incondicionalment en aquest afany, Agustí basteix un treball profundament documentat i prolix del naixement, desenvolupament i consolidació d'un barri construït per la seva gent que, il·lusionats, l'han habitat i habiten, com l'avi i la mare de l'autor que un llunyà agost del 1931 van rebre afectuosament la visita del president Macià.

    L'obra es divideix en deu capítols, que analitzen l'espai físic, la història dels seus primers pobladors i el naixement del barri l'any 1921. Sense escatimar dades detallades de la planificació i successives millores i equipaments del barri, el llibre no s'oblida de la gent que ha donat personalitat al barri.

    Per la nostra part, hem d'elogiar una feina que reivindica un barri que ens va acollir cap a l'any 2005 i del qual, amb aquesta obra, avui coneixem molt millor.

Gràcies, Agustí!!!!