cent anys de lunyania

 

Torre dels germans Riera de Montflorit (any 1929?).
Al centre de la fotografia hi ha Amèlia Albert.
 A la part dreta, el jove matrimoni format per Magí Esquerré
(amb la seva filla Aurora) i la seva dona Mercè Gallén.
Al centre, reproducció del David de Verrocchio, feta amb ciment
al taller d’Albert Lena
(Arxiu Aguilar).

5-2

Una visitant il·lustre

    "El matrimoni format per l'advocat i polític Lluís Albert Paradeda i la pubilla Dolors Paradís Farrés va tenir cinc fills, que van néixer a la casa pairal de l'Escala: Caterina, la primogènita; Francesc, Martí i Amèlia, la benjamina. Aquesta última estava casada amb Isidre Riera i Modolell i va viure de primera mà la construcció de la torre Riera i les primeres dècades de la urbanització de Montflorit. En una fotografia exposada a la Casa-Museu "El Clos del Pastor", a la citada localitat empordanesa, es pot veure Amèlia acompanyant Caterina Sallés i Farrés, una saurina que era cosina de la família i que, segons sembla, tenia una gran sensibilitat per trobar vetes d'aigua, en algun paratge no determinat de Montflorit. No cal recordar la importància que tenia en aquells primers anys de la urbanització -també en dècades posteriors- comptar amb un pou dins de les finques, atès que l'aigua potable encara trigaria a arribar.

    A hores d'ara sembla inqüestionable que Caterina Albert i Paradís, la germana gran d’Amèlia, va fer estades a Montflorit en la primera dècada de la urbanització del barrí. Aquest va ser, de fet, el motiu que l’actual propietari encarregués la placa "VÍCTOR CÁTALA 1922-1927" que ja hem comentat. Joan Riera i Pou està convençut que "va participar molt activament en la configuració del Montflorit inicial"; molt especialment en tot allò que tenia a veure amb "la part artística de la torre" edificada pels seus familiars, on va plantar tamarindes. Ella va ser, a més, qui va regalar la reproducció del David de Verrocchio modelada per Viladomat que durant dècades va decorar la façana principal de la casa.

    Caterina Albert ja era una escriptora consagrada quan va visitar per primera vegada Montflorit, i ja feia anys que havia estat premiada als Jocs Florals de 1898 per La infanticida i havia escrit els Drames rurals (1902) i la novel·la Solitud, la seva cimera literària (1905). Aquestes tres obres, i d'altres menys cèlebres, s'inclouen en l'etapa modernista d'aquesta autora, més coneguda, com és sabut, pel seu nom de plumme, Víctor Català. Però en l'època en què va fer les primeres escades a la torre Riera, Caterina Albert publicaria diversos reculls de contes i altres narracions, i la seva segona novel·la, Un film (3.000 metres) (1926). No va ser l’escriptura, però, l’única disciplina intel·lectuals o artística practicada per Albert, a qui també van temptar la pintura i l’escultura. Un vessant menys conegut d’aquesta "donassa" va ser l'arqueologia, com explicava l'escriptora Ma Àngels Anglada. Atès aquest "interès apassionat de caire arqueològic-històric" de què parla Anglada, ens podem preguntar si, durant els seus sojorns a Montflorit, Caterina Albert/Víctor Català va mostrar algun interès per les restes iberes que hi havia al Turó de Ca n’Oliver. Ho desconeixem, però si es va involucrar tant en la urbanització inicial del barrí no es improbable.

    Es coneixien Víctor Català i Josep Viladomat ? Fa de mal dir, però no podem oblidar que el David modelat per l’escultor manlleuenc va acabar convertint-se en un regal que l’ escriptora va fer a la seva família per contribuir a la decoració de la seva -d'ells- residencia d’estiueig. Per altra banda, hem vist que l'art de l’escultura no era aliè a l’escriptora. Amb qui si va coincidir a la torre "familiar" va ser amb el matrimoni format per Magí Esquerré i Mercè Gallén. Així es pot comprovar en unes fotografies aportades per Albert Lázaro, que fins i tot va arribar a qualificar Caterina com a "padrina laica" del segon fill del matrimoni, Víctor. En qualsevol cas, la coincidència amb aquesta parella i els seus fills devia tenir lloc en alguna estada posterior de l'autora, ja als anys trenta.

    S'ha escrit a bastament que l'autora del topònim Montflorit va ser Caterina Albert. N'hi ha proves? No exactament: cal recordar aquells plànols d'agost del 1921 i el fulletó promocional on ja es parlava de la "Urbanización Montflorit de los Sres. Riera Hnos."; o l’escrit de l'Ajuntament de Cerdanyola, d'aquell mateix any, que feia referencia als terrenys del "Manso Oliver, llamados Montflorit". Però tampoc no podem descartar que l’escriptora escalenca, que com sabem va fer estades a Montflorit des dels inicis del barrí, arribes a fer, en aquells primers temps, algun suggeriment o proposta sobre el nom que havia de donar-se-li.

    Hem de reconèixer que, quan vam començar aquest treball, la hipòtesi d'aquest bateig "caterinalbertià" ens semblava atractiva i que, fins i tot, tenia un punt romàntic que convidava a creure-la; però, per altra banda, ens semblava poc consistent, si teníem en compte que els documents suara esmentats podien haver estat anteriors a qualsevol estada de l'aurora a Montflorit. Per acabar-ho d'adobar, bona part dels defensors d’aquella idea s'havien fet ressò d'una estada de Víctor Català a la torre Riera a principis dels anys quaranta, en el decurs de la qual hauria escrit un poema titulat: "Montflorit, estiu del 1941-1942"; i tant el títol com l’estil del poema, en el qual costava reconèixer l'enorme autora de Solitud, ens van convèncer, o gairebé, que Caterina Albert no podia ser-ne l'autora ni, molt probablement, la creadora del topònim."

Cent anys de llunyania.

Agustí Jiménez Bakirdjis

autoedició, febrer 2025

pàgines 51-53

    Demà organitzem la presentació del llibre “Cent anys de llunyania. Una aproximació a la història del barri de Montflorit (Cerdanyola del Vallès)", del Agustí Jiménez Bakirdjis. L'acte, presentat i conduit pel nostre company Andrés Córdoba, comptarà amb la presència de l’autor i tindrà lloc al Centre Cívic de Montflorit (carrer Mare de Déu dels Dolors, 17) a les 18.30 hores.