la genètica de les passions, fragment

 

s'Albufera des Grau

  1 

    SILENCI 

    "En un enforcall de camins, més enllà d’un petit puig sepultat de gençana, en Tomàs, na Lita i jo caminem a través d’una contrada d’orquídies. Observo l’escena en què avancem entre les flors que creixen en un desordre de garlandes, repetides totes com si volguessin anul·lar-se les unes a les altres. El perfum es remou en el meu nas a punt d’empastifar-ho tot. Puja d’ençà d’un d’aquests trencalls vorejat d’olivardes des del qual és possible la visió profunda del paratge. Jo revisc el mateix record moltes vegades: el meu germà, de cinc anys, la meva germana, de set i jo, de deu. El paisatge no existeix per si mateix, existeix per les clapes dels tres cossos que el retallen. 

    Hi ha al cel una lluna roja que unta les siluetes de sang. En la manera que vira es recull sobre un renou estrident, un eco que parla i no diu res. Tanmateix, però, mou aire, i en replegar-se accentua l’alineació del grup. Sempre la mateixa escena, sempre el mateix ressò anguniós que per algun motiu em fa rodar el cap, la mateixa sensació de la consciència duta fins al límit. No la puc silenciar. 

    D’on venim i on anem, no ho sé. No ho he sabut mai. En Tomàs plora. Jo també ploro, però no em cau ni una llàgrima. 

    Tinc la sensació que desallotjo els meus germans. D’on? No ho sé. 

    Camino darrere en Tomàs. Un peu el poso en terra, l’altre em queda suspès a l’aire. Faig un salt dins seu. Em capbusso en ell com si fos un pou sense fons on buidar-me per no sortir-ne mai més. Nedo a través dels seus canals igual que si ho fes en el canal del Sol de s’Albufera. En Tomàs és el canal i jo, uns fils de bova amb què m’impulso a través de l’aigua. 

    Déu em va voler salvar a mi i el va sacrificar a ell. 

    Al tanatori, dins el taüt, al meu germà, orellut com és, l’han agitat un poc de perfil perquè en la caiguda contra el terra s’ha tornat morat d’una galta. En un racó, algú comenta que no li han pogut esborrar del tot el senyal del cop a la pell. Ho diu com si formés part de l’ordre natural de les coses. L’explicació del que ha passat és senzilla, però jo no faig més que voltes i voltes, per explicar-me-la a mi. 

    De mig costat, dins el fèretre, en Tomàs calla. El silenci aviva un crit que és a l’epicentre de la seva gola. Durant un parell de segons el so va més enllà de la pròpia vibració. És una caiguda en vertical com la d’un petit objecte de cristall que esclata entre les parets de la sala. Jo desvio la mirada al sostre perquè no puc mirar el cos del meu germà. Tan bon punt alço els ulls em creix un malestar sobre la base del pit i descobreixo que m’han mutilat: que m’han tallat els braços i les cames. 

    No he pogut mai manejar amb cordura el record en què en Tomàs, na Lita i jo caminem a través del bancal d’orquídies, perquè, de vegades, quan tinc la impressió que la imatge és a punt d’entelar-se, en el moment menys esperat, ens desviem en direcció oposada per un corredor solitari de sesqueres. Al peu d’aquest vessant d’una estranya combinació d’elevacions, ens escolem enmig de dunes antigues entre franges successives de joncs, d’herbassar i de pinars. La lluna cau ara en una bassa d’aigua que sembla feta a mida de l’astre. Pels marges emergeixen amples zones inundades, envoltades de càrritx. Duc el meu germà de la mà que avança atiant les plantes. A l’altra extremitat m’aferra na Lita i, a cada passa, el seu plor s’obre ampli com s’obren les finestres al cant dels ocells. Tan real és la sensació que, a mesura que el so avança, descobreix noves formes de veus o de brams o de xiscles que acaben per convergir en el mateix renou tossut de sempre que m’envesteix el cap. Des de fa anys que a poc a poc em va guanyant espai sense que pugui tapar-li la boca. 

    No sé on és que succeeix tot això. No ho he sabut mai. "

La genètica de les passions

Montserrat Espallargas

Bromera, 2024

pàgines: 7-9

    Demà, organitzem la presentació del llibre “La genètica de les passions”, de  la Montserrat Espallargas. L'acte, presentat i conduit pel nostre company Xavier Martorell, comptarà amb la presència de l’autora i tindrà lloc a la Sala Enric Granados, de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 18.30 hores.

Us hi esperem!!!!!!