marieta i el mort

Un dia una mare li diu a sa filla:

—Marieta, vés a la carnisseria i porta'm mitja lliura de freixura.

Marieta agafa els diners i se n'anava a comprar-ho. Però pel camí s'entretingué jugant amb els amics i quan va anar a la carnisseria ja no hi havia freixura. Marieta es posa a pensar que faria ara, però aleshores va veure passar un enterrament i li va vindre una idea al cap. Va seguir a aquella comitiva fúnebre fins el cementiri. Com era molt tard deixaren al mort allí per a enterrar-lo a la vesprada, llavors Marieta aprofita per a traure-li  la freixura al mort. Tornà a casa i, sense dir res, donà la freixura a sa mare.  

Quan arribà l'hora de dinar, la mare li digué a sa filla: 

—Marieta, anem a dinar. 

—Jo no en tinc ganes, jo no en vull— féu la xiqueta.

Marieta passà la resta del dia tota desficiosa i quan vingué la nit, una nit negra i sense lluna, es va gitar. Enmig del silenci  i la quietud, Marieta sentí un colp en l'escala i una veu amenaçadora:  

—Marietaaaa, que vaig pel primer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. 

Ella que ho va sentir es posar a tremolar.

—Marietaaaa, que vaig pel tercer esglaó, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. 

La xiqueta cridà a sa mare, però aquesta com que no sentia res, li digué que no fera cas.

—Marietaaaa, que ja soc al replà de l'escala, que tocant la porta estic, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. 

Marieta estava que no podia més, morta de por.

—Marietaaaa, ja sóc a la teua cambra, torna'm la freixura que m'has furtat de la sepultura. 

Marieta es tapà amb el llençol.

—Marieta, ja t'he agafat! 

I se la va emportar i ningú no va saber mai res de Marieta. 

catacrac catacric

conte contat

conte finit