“Al matí, després d'obrir la
porta de la llibreria, agafa por. I si tots els llibres que hi dormen
s'assemblessin a aquest text vampir que li ha xuclat la sang? I si tots els
autors que estima fossin aquí únicament per fer-li reviure el dolor? Ha estat una nit curta. I l'ha passat en blanc. Quan va
acabar de llegir, es va quedar al llit, de panxa enlaire, amb els ulls oberts submergits en el passat, buscant
detalls, tot i desitjar rugir corrents
d'aquells terratrèmols de la vida. Ha
sentit els primers ocells que cantaven per
anunciar l'aurora, els primers sorolls del món que es desperta i ha
vist la llum que hissava els vels de nacre i mostrava el matí.
Està cansada. Es dissabte. L'Anton
segur que dormirà fins a les dotze. Potser avui fins mes tard que altres dies. Fa
onze anys que desapareix si li parla den
Frederic i d'aquella mort atroç.. Fa onze anys que aixeca una muralla entre
aquesta cara de la realitat i ell. Ella ha deixat el llibre sobre la
tauleta de la sala. Què sentirà, l'Anton,
si es decideix a llegir-lo?, si s'hi submergeix? Es dissabte , i cada dissabte
al seu jardí de llibres hi ha gent. Hi ha qui es reserva el dia per vagar entre
les taules, tocar els volums, fullejar-los, alguna vegada ensumar-los. Igual
que el dia abans, fa un cel blau i, tot i ser tan d'hora, la llum ja ha pres
possessió del racó on ella acull els clients.
Mentre va cap al
taulell, veu els dos últims exemplars del llibre sobre una taula. No necessita
tancar els ulls per tornar a la historia que l'obsedeix. La noia tota sola amb
el seu fill. L'Anton i ella al pis, estabornits pel cop. Va llegir tot el
capítol fins al final. Aquell text la devora. La historia s'acaba abruptament
amb la mort del personatge. Esclafat per un parabrisa, desmanegat sobre
l'asfalt. Et quedes amb ganes de saber
mes coses, pero sembla que l'autor no hagi pogut anar mes enllà, com si la mort
d'aquell oncle Fred li hagués buidat completament la ploma, com si ell mateix
no hagués sabut on dur els personatges. La
torna a la realitat la pregunta d'una clienta.
—Busco un llibre per
a la meva filia, una novel·la de Michèle Marineau, una autora del Quebec. Em
pot ajudar?
Retroba els gestos automàtics,
comença a buscar a l’ordinador, informa
la dona, però en realitat no es allà, continua a la novel·la mirall del pitjor dia
de la seva vida. Quan la clienta se'n
va, torna mentalment a la historia, al mateix punt on l'ha deixat, però de seguida la distreu una presencia: hi
ha una persona que s'espera, a pocs metres del taulell, en la penombra. Com que
ha abaixat el tendal, la llum no arriba
en aquell punt. A les faccions de la
persona que li somriu, hi reconeix
l'home deis ulls blaus del dia abans. Nota que es torna vermella, envaïda per una emoció
que no pot controlar. Ell fa uns quants
passos i la claror li arriba a la cara. La llibretera té ganes d'anar a
posar-se en aquella mirada blava.
—El llibre que li
vaig comprar ahir m'ha trasbalsat. Hi he trobat un episodi de la meva vida.
La llibretera no pot
reprimir una exclamació de sorpresa. L'home se n'adona i li ve una pregunta ais
llavis. Ella contesta abans que l'home parli.
—Jo també —explica—,
llegint-lo he reviscut una experiència personal.”
La llibretera dins la llum
Frank Andriat
traducció Anna
Casassas
Sd-edicions, 2014; pàg. 81-83
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada